En les competicions de clubs, el bàsquet sempre ha anat unes quantes passes al davant del futbol i no parlem, és clar, d'altres esports amb una estructura professional més limitada. La visió dels grans clubs europeus i un gran acord comercial al darrere han aconseguit tirar endavant per primera vegada, a partir de la temporada vinent, una gran lliga professional europea de tots contra tots. És el vell somni de veure els millors equips de futbol enfrontant-se cada setmana als millors camps d'Europa, un format que supera qualsevol altre. El greu error del futbol, a banda que els clubs no hagin tirat pel dret superant unes federacions internacionals que s'han demostrat corruptes, és no atrevir-se a fer precisament això, agafar els setze millors equips d'Europa i posar-los en una lliga que podria plantar cara en termes econòmics als grans campionats professionals dels Estats Units. Per covardia i sobretot pel poder que encara tenen les federacions nacionals, els clubs no han fet el pas i ara veuen com, una vegada més, el bàsquet els passa la mà per la cara.

Fer aquest pas no ha estat senzill. La Federació Internacional de Bàsquet ha intentat sabotejar aquest model projectant una utòpica nova competició europea amb grans ingressos. Els clubs, però, volen els diners, és clar, i també el control de la seva pròpia competició. Aquesta és la clau.