Si Gerard Piqué no existís, l'haurien d'inventar. El central del Barça, un dels millors futbolistes del món a la seva posició, és també un culer més, un soci, un home que ha mamat Barça des de petit i que té molt clar quin club defensa i qui és el seu gran rival als terrenys de joc. A Piqué li ha tocat viure com a professional la millor etapa de la història del Barça, la dels títols que cauen un rere l'altre i la del millor futbol fet mai per un equip vestit de blaugrana. I que el Barça sigui el millor, que aixequi copes i que desperti l'admiració del món del futbol, vol dir que tots els altres estan al darrere. Tots, però especialment un, el Real Madrid.

Piqué és com és i de vegades es passa de frenada, però no deixa de fer realitat el somni de molts socis i aficionats culers: poder defensar la samarreta del club de la seva vida, I fer-ho guanyant i tocant el voraviu al Real Madrid. Piqué va fer l'últim gol el dia del 2-6 al Bernabéu, va mostrar la mà al món el dia del 5-0 al Camp Nou i acostuma a recordar el Real Madrid quan celebra títols en què els blancs han estat implicats, o sigui, gairebé tots. Per això Piqué s'ha convertit en el flagell del madridisme del segle XXI. És futbolista, però parla com un soci i diu que vol que el Madrid perdi sempre perquè pensa que és una rivalitat que s'ha de mantenir. I com que el vent fa anys que bufa a favor, doncs encara millor.