Amb la mort de Jonah Lomu desapareix la gran icona mundial del rugbi modern, del rugbi que ha tret el cap entre els grans esdeveniments esportius en aquest món globalitzat a partir de la seva conversió al professionalisme l'any 1995. Lomu no va guanyar mai la copa del món, però és el clar exemple de com un esportista pot rebre el reconeixement mundial sense haver tastat la glòria que atorguen els títols. Ahir vam poder veure com un mestre de l'escola on va anar Lomu explicava que, quan era petit, Lomu li deia que de gran seria un all black, l'honor esportiu més gran a què pot aspirar un neozelandès. I Lomu ho va ser. I a més es va convertir en l'all black més jove de la història l'any 1994, amb poc més de 19 anys. El 1995, el rugbi deixava de ser un esport amateur i la copa del món d'aquell any, a Sud-àfrica –la de Nelson Mandela–, en què Lomu va jugar i va perdre la final, va donar dimensió mundial a un esport que, no ens hem d'enganyar, tenia una difusió tan forta com limitada a uns quants països. Les curses en què no el podia aturar ningú i les marques aconseguides amb tres rivals penjats de les seves espatlles van fer la volta al món i van aconseguir descobrir el rugbi a molts profans en aquest esport. Una malaltia va aturar la carrera de Lomu quan encara tenia molt per oferir i ara ens ha deixat amb 40 anys, convertit en una veritable llegenda del rugbi i de l'esport mundial.