El primer gran trident de l'era moderna del Barça probablement va ser el que van formar Rivaldo, Figo i Kluivert, tres de les grans estrelles del moment. Posteriorment, en van arribar d'altres de temibles, com el que van formar primer Ronaldinho, Eto'o i Messi i posteriorment Henry, Eto'o i Messi, davanters tots d'un nivell superlatiu. La sublimació d'una davantera de somni, però, és la que finalment s'ha reunit ara al Camp Nou. Messi, lògicament, n'és part essencial i indestriable, però al costat de Neymar i Luis Suárez l'argentí encara s'ha fet més enorme com a jugador total.

La capacitat de desequilibri que generen els tres davanters del Barça ja va quedar palesa la temporada passada: 122 gols entre tots tres. El debat sobre per què tants pocs jugadors del Barça fan els gols de l'equip no té gaire sentit. Luis Enrique té a l'equip tres dels millors davanters de la història del Barça i el més lògic és trobar solucions perquè la pilota els arribi a ells en el moment de la definició, perquè gairebé mai fallen quan encaren el porter.

Messi, completament recuperat de la lesió, serà a partir d'ara un jugador encara més imprevisible per a les defenses rivals, perquè tots saben que és tan letal situant-se com a davanter clàssic com posant-se al mig del camp a repartir assistències als altres dos companys. Els aficionats, que ho gaudeixin.