La felicitat i la festa que se'n deriva no s'acaben a can Barça. Dissabte passat el Barça va guanyar amb autoritat el Real Madrid (0-4) al Santiago Bernabéu. Dimarts va ser la Roma (6-1) la que va rebre en la Champions al Camp Nou i ahir li va tocar a la Real Sociedad (4-0) sortir de l'estadi barcelonista amb la cua entre les cames. L'equip de Luis Enrique està en un moment de joc en què res sembla impossible. A l'eficàcia dels seus tres homes d'atac i la gestió dels migcampistes ara s'hi ha afegit la solidesa defensiva. Claudio Bravo no ha encaixat cap gol en els quatre últims partits de lliga i Ter Stegen només va ser superat pel Roma en el temps afegit en la Champions.

Tot funciona, doncs. I Luis Enrique pot anar donant descans puntual a alguns dels seus jugadors, ara que la infermeria s'ha anat buidant. I a la recambra hi ha Arda Turan i Aleix Vidal, per quan s'acabi el càstig de la FIFA.

Tot plegat convida a l'optimisme, a un optimisme extrem, encara que no hem d'oblidar que estem tancant el mes de novembre i que la temporada és molt llarga. Ara vindrà el mundial de clubs, però els títols grans es guanyen a la primavera –encara que la feina de formigueta que el Barça fa ara, acumulant punts i més punts, ha de ser clau per al desenllaç de lliga–. Mentrestant, els culers que continuïn gaudint del moment dolç del seu equip.