Mercedes ha tornat a tiranitzar la F-1 aquest any. Setze victòries de dinou possibles i quinze doblets. Quan Ferrari i Michael Schumacher dominaven amb mà de ferro (cinc títols seguits entre el 2000 i el 2004), aflorava implícit el missatge que calia posar fi a aquella supremacia. Quan van manar Vettel i Red Bull (del 2010 al 2013) ja no es dissimulava: s'havia de posar fre a la ment privilegiada d'Adrian Newey, l'enginyer de moda del segle XXI. Amb el nou concepte de propulsió híbrida, Mercedes ha tocat la tecla correcta. Ha arrasat dos anys i res fa pensar que el 2016 serà diferent.

Cap dels canvis del reglament tècnic que s'han arbitrat en els últims anys ha servit perquè hi hagi una competitivitat autèntica. Sempre hi ha algú més llest que troba la manera d'obtenir un rendiment superior complint la legalitat. El que cal és, d'una vegada, repartir millor el pastís dels beneficis perquè Marussia pugui aspirar a deixar de ser l'últim o perquè Williams o Lotus puguin guanyar curses. Perquè tot equip pugui tenir un pilot de primer nivell sense que hagi de posar-hi diners. Perquè, en definitiva, la F-1 torni a ser atractiva per als inversors i els constructors. Hi guanyaran la competitivitat i les audiències (per alguna cosa TV3 no va a la subhasta dels drets) i Fernando Alonso no podrà dir (amb raó) que hi ha altres campionats que els estan avançant per la dreta.