Si a ACS, la gran multinacional de Florentino Pérez, algú cometés un error de la magnitud del que va perpetrar el Real Madrid en el ja històric partit de Cadis, rodaria més d'un cap. D'això no n'hi ha cap dubte. Un empresari del seu prestigi (o presumpte, si voleu) no pot deixar que el seu nom quedi empastifat per una situació que fa que el club sigui la riota de mig món. L'escena d'Emilio Butragueño, l'autor de la llegendària definició d'“ésser superior”, assegurant davant dels micròfons que passés el passés amb la denúncia el Madrid “mai no fa el ridícul”, fa vergonya aliena. Per acabar-ho d'adobar la roda de premsa de Florentino exculpant el club de qualsevol error és una fugida endavant esperpèntica.

Controlar les alineacions indegudes és l'abecé del futbol amateur i ja no diguem d'un club de 600 milions de pressupost amb un entrenador, Rafa Benítez, a qui ja li havia passat això a València. Al club haurà de buscar un boc expiatori, perquè és impossible que t'eliminin d'aquesta manera de la copa del Rei i que no passi res. Que això passi poc després del 0-4 contra el Barça al Bernabéu, enmig encara de l'escàndol judicial de Benzema i en la mateixa temporada del fitxatge fallit a l'estiu de De Gea –per un fax que va arribar tard– assenyala que el club potser ha tocat fons i que Florentino, com a president de futbol, també.