Ahir va fer 25 anys que Hristo Stòitxkov ens va fer posar els pèls de punta quan va trepitjar l'àrbitre Urizar després que l'expulsés per una protesta justa. Li van caure sis mesos de sanció, tot i que més tard van ser rebaixats a dos. Era l'any 1990, quan als camps encara hi entraven bengales i els gestos i crits de caire racista encara s'aixoplugaven sota una certa tolerància.

Afortunadament, hem canviat i, en aquest cas, per a bé. Per això sobta que l'any 2015 dos individus als quals la COPE, l'emissora de la conferència episcopal –en teoria, defensora dels valors universals de respecte– els atorga dret a micròfon, es permetin justificar i enaltir la violència en un escenari esportiu. No només això, sinó que inciten a cometre accions violentes i les atien. Són, és clar, Poli Rincón i Manolo Sanchís, dos comentaristes del Barça-Madrid –tots dos amb passat madridista– que es van quedar tan amples. No es van retractar –això no serveix per a res–, ni van demanar disculpes –al contrari, van reiterar el seu enaltiment a l'acció violenta d'Isco–, ni la COPE els ha fet fora, que se sàpiga. Una mostra més de l'asimetria irresoluble que hi ha en l'eix BarçaMadrid en l'aspecte mediàtic. Falta que antiviolència falli –a instàncies del Barça, que no d'ofici– per saber un cop més amb qui juguem. Però demanar que lesionin un jugador perquè és millor que els altres és una conducta que no pot quedar impune.