La directiva del Barça, Zubizarreta, Luis Enrique o tots plegats se la van jugar l'estiu de l'any 2014 fent una aposta molt arriscada pel davanter uruguaià, que va costar més de 80 milions, una inversió que arribava just un any després de la que es va fer per Neymar, que va superar, segons el que s'ha anat sabent, els 100 milions.

La història dels davanters centre del Barça en l'era Messi ha estat sempre delicada. Samuel Eto'o era un jugador d'un caràcter explosiu. Guardiola, recordem-ho, se'n va voler desfer només arribar al club. Sense Eto'o, va arribar una altra figura indiscutible del futbol mundial, Ibrahimovic, un jugador d'un talent descomunal que al costat de Messi havia de marcar una època a l'equip català. Però el suec no es va entendre ni amb Guardiola ni amb Messi, i era tan important fer-ho amb l'un com amb l'altre. La temporada següent, es va apostar per un jugador de caràcter més calmat, Villa, un golejador compulsiu en la lliga espanyola. Al Barça va tenir alts i baixos, però l'equip va guanyar la lliga de campions. La relació amb Messi, amb tot, tampoc va ser bona. En l'any del Tata Martino, Alexis va fer la funció de davanter centre, però era irregular.

Ara, amb Suárez, Luis Enrique i també Messi tenen el davanter centre somiat. Treballa, marca, és humil i és humà, és clar. Amb la seva actitud al camp, els errors se li perdonen.