L'equip d'handbol del FC Barcelona està afrontant una temporada exigent i complicada per diversos factors. Primer de tot és impossible superar els set títols de set del curs anterior, com a molt és una gesta que es podria igualar, i també és impossible substituir un jugador com Karabatic, que al Barça va arribar a la seva maduresa i que va acabar marxant per raons extraesportives quan ja tenia la renovació emparaulada. A això s'hi ha d'afegir que la lliga de campions ha endurit el seu calendari. Els aficionats ho celebren, però les plantilles comencen a fer curt, perquè compaginar les competicions estatals amb la nova lliga de campions està sent tot un desafiament no només per al Barça, sinó per a tots els grans equips europeus.

Dissabte, l'equip de Xavi Pascual va perdre contra el Kielce el primer partit al Palau en dos anys i mig. El contrast entre l'Asobal –74 triomfs seguits després de la victòria d'ahir a Logronyo– i el torneig europeu és exagerat. Amb les lesions de Jicha –el substitut de Karabatic– i de Sarmiento i la marxa de Rutenka, l'entrenador blaugrana ja no pot activar la política de rotacions que la temporada passa li va servir per arribar al maig amb l'equip sencer. Però malgrat tot aquest és un equip que té crèdit de sobres. L'entrenador i els jugadors se l'han guanyat i d'aquí al final de la temporada tot és possible.