L'etapa de Sergio González a la banqueta de l'Espanyol va acabar de manera sobtada dilluns al matí. Els mals resultats, el mal joc i, sobretot, la dinàmica en què havia entrat l'equip expliquen, segons el club, el fulminant canvi a la banqueta periquita. Sergio González va ser una aposta ferma i valenta del secretari tècnic del club, Òscar Perarnau, el maig del 2014. Una temporada i escaig després, el mateix Perarnau justificava ahir el canvi, molt afectat, perquè la dinàmica de l'equip no era positiva i havien de fer alguna cosa per mirar d'evitar possibles mals majors en el futur.

Després de perdre a Vigo, Sergio penjava d'un fil, però quan semblava que el partit d'ahir en la copa i el de la lliga de dissabte marcarien el seu futur, l'entrenador va ser acomiadat. Ni tan sols va existir aquella ratificació que sol precedir les destitucions. Que l'equip no jugava bé i que no sumava –5 dels últims 21 punts– era una evidència. Que l'Espanyol tingués paciència amb Sergio, era una incògnita. I no n'ha tingut. És clar que és difícil mantenir la confiança en un entrenador quan veus que ni els jugadors ni els aficionats creuen en ell.

Sigui com sigui, ara li toca a un altre exjugador espanyolista, Constantin Galca, mirar de redreçar la nau. El romanès va dir en la presentació que la plantilla té un potencial extraordinari. Ara és l'hora de demostrar-ho.