El Barça juga aquest migdia la final del mundial de clubs. Cap final d'una competició és un esdeveniment de categoria subsidiària i
menys la d'avui, tot i els intents de devaluar-la per qui no hi participa. Per aspirar a portar el logotip de campió del món de clubs s'ha d'haver guanyat la Champions, i això no són quatre eliminatòries contra rivals domèstics.

El Barça és el clar favorit. Jugui Messi, Neymar, tots dos o cap dels dos, gairebé l'únic argument a favor del River és que tindrà el suport in situ de 15.000 aficionats, mentre que els del Barça ajudaran des de la distància. Els argentins són al Japó com a campions de la copa Libertadores, però les baixes que van tenir a continuació i la trajectòria posterior no dibuixen un equip amb la fiabilitat del Barça.

L'equip de Luis Enrique té al davant la possibilitat de tancar el 2015 amb un balanç a l'abast d'uns poquíssims escollits i difícilment repetible al llarg de la història d'un club: cinc títols de sis possibles, amb el triplet que simbolitza la supremacia d'un equip com a màxim estendard: el triplet de la copa, la lliga i la Champions. En el cas del Barça res fa pensar que la final d'avui pugui ser un punt d'arribada. Un trident amb gana, un equip sòlid i amb varietat de registres i, sobretot, tenir entre cella i cella ser el primer que encadena dues copes d'Europa de l'era moderna, són els arguments per creure-hi.