Avui comença el Dakar 2016 amb un format que té ben poc a veure amb el que l'organitzador es plantejava quan va acabar l'edició del 2015. Les renúncies, primer de Xile i després del Perú, han convertit una cursa que ja no era el mític raid pel desert que vam conèixer a l'Àfrica, en una mena de ral·li de dues setmanes, configurat de manera molt majoritària a base de pistes on donar gas sense accidentar-se serà la base de l'èxit.

Està bé evolucionar, innovar i reinventar-se, però està per veure si aquest perfil de cursa acaba sent un èxit entre els pilots no professionals, que són els que sostenen el gruix de la cursa. En qualsevol cas, l'arribada de Marc Coma a la direcció esportiva de la cursa –una altra novetat que ni s'intuïa ara fa un any– ha de servir per obrir noves perspectives de futur en nous territoris. El Dakar no pot ser tot potència, tot gas a fons. La segona setmana promet tenir més varietat, però discorre sobretot per l'Argentina i el terreny comença a ser molt conegut i previsible.

Més enllà de la filosofia de la cursa, el Dakar 2016 promet més batalla en totes les categories. En cotxes, perquè Peugeot té un vehicle a l'altura dels omnipotents Mini. I en motos, perquè segur que hi haurà un guanyador nou en el palmarès. I alguns catalans, com Nani Roma, Jordi Viladoms i Laia Sanz, estan molt ben posicionats.