La Costa Blanca Bike Race és la primera cursa de BTT per etapes a l'Estat. En té quatre, es corre per parelles i forma part del calendari UCI. Té notorietat perquè, a més de ser la que obre la temporada, aquest any ha inclòs una mesura que obliga els participants a marcar els seus productes energètics com ara gels i barretes amb el seu número de dorsal. En el seu reglament l'organització adverteix que abans de la sortida es pot fer un control a qualsevol participant per evitar la lamentable imatge de la brossa al peu del camí pel qual ha passat la cursa. Una segona mesura és que quatre persones de l'organització fan el recorregut en bici elèctrica i el van desmarcant. Dijous, al quilòmetre 33 de la primera etapa i després que les motos hi passessin una hora abans de la sortida, es va produir un sabotatge i les marques de la senyalització no indicaven el camí correcte. Reunits els jutges de l'UCI i escoltades les versions dels ciclistes, la majoria dels quals s'havien perdut, es van aplicar els mateixos temps a tots els corredors.

Desconec –perquè la font del que he explicat fins ara són els comunicats de la mateixa organització– quants controls es van fer abans de la sortida i com van ser d'exhaustius. Això dels dorsals ja ho havia vist en el reglament d'una de les poques proves que he fet. El 2014. En una altra, posar-los en una bossa i entregar-los a l'arribada et permet entrar en un sorteig de material. I, aquí, ja es fan curses en BTT també per etapes –i alguna a peu– que no marquen el recorregut. Els participants se'l descarreguen i el segueixen amb el GPS.

Passa, en aquest cas, com en tants altres. S'ha tornat a parlar de l'assetjament a les escoles. Com pot detectar, l'entorn de la víctima, què li passa. I si comencem a educar, també i sobretot des del propi exemple, a no ficar-nos amb el del costat ni a riure les gràcies al que ho fa. O a no llençar els papers a terra, sinó ficar-los a la butxaca del mallot.