Aquests dies s'ha convertit en un exercici de correcció política, sobretot a Espanya, defensar Rafa Nadal de les acusacions fora de lloc de l'exministra francesa Roselyne Bachelot, que va donar per fet que el tennista va donar positiu en un control antidopatge del 2012. Si Nadal és tan innocent com proclama ell mateix i el seu entorn, tampoc caldria una campanya orquestrada –amb comunicat oficial del Real Madrid i tot– per defensar-lo de l'enèsima conspiració de l'Estat francès contra la seva persona.

Aquests casos es poden arreglar fàcilment, si cal, als tribunals. Si la ministra en qüestió té alguna prova documental o algun testimoni –com ha insinuat– que pot confirmar la seva acusació, que és molt greu, doncs que la presenti a les instàncies adequades, començant per l'Agència Mundial Antidopatge i, si cal, a l'agència espanyola.

Els comentaris que s'han fet els últims anys sobre el tennista de Manacor són injustos, perquè no es basen en la raó ni en la investigació seriosa, sinó en rumors sovint propagats per l'entorn dels seus rivals. Nadal no passa el seu millor moment esportiu i se li ha de reconèixer la seva constància fins i tot en els moments més durs. Per això mateix no necessita la cort d'aduladors que li apareix cada dos per tres per defensar-lo d'unes acusacions que ningú ha sustentat.