És un fet que el contracte de Neymar Júnior amb el Barça expirarà abans que la justícia no es pronunciï sobre la seva legalitat, perversitat o idoneïtat. La justícia és lenta, és cert, però els querellants n'abusen i els figurants dels tribunals sovint la deformen fins a l'esperpent. Només així s'explica que la mateixa fiscalia, la de l'Audiencia Nacional, pugui defensar en una querella que un home és blanc i en una altra querella que el mateix home és negre. Perquè això és justament el que ha fet amb els 40 milions que l'empresa dels Neymar va cobrar per fitxar pel Barça. En la querella de Jordi Casas la fiscalia va fer una acusació considerant aquells diners com a sou del jugador; i en la querella de DIS la va fer considerant els mateixos diners com a import de traspàs. Arribats aquí, dues conclusions s'obren camí i cap de les dues és optimista. Una és que la llei ho aguanta tot, deixa massa marge a la injustícia i, per tant, és una gran mentida. I l'altra és que hi ha massa actors judicials que no són de fiar perquè les seves motivacions –personals o professionals però sempre ocultes– estan molt per sobre de la realitat, de l'honestedat i de la neutralitat exigible en el cas dels jutges. En aquest cas, el Barça, l'expresident Rosell i el president Bartomeu han estat imputats, acusats formalment i enviats a judici amb petició de penes per un total de nou anys i sis mesos de presó i 22 milions d'euros. A dia d'avui, però, l'Audiencia Nacional, que va acceptar el cas, el jutge que el va instruir i va ordenar el judici i la fiscalia que va formular tan contundents acusacions estan fora del cas –enviat a Barcelona– i el Barça, Rosell i Bartomeu han deixat d'estar acusats i esperant judici. No sabem com acabarà tot, però fins aquí hi ha hagut més prejudici i perjudici que justícia. Més o menys com quan l'exministra francesa de salut i esports Roselyne Bachelot acusa de dopatge Rafa Nadal sense tenir ni un control positiu en el seu llarg historial. Aquí no hi ha (de moment) jutges ni fiscals, però sí, també, motivacions ocultes i acusadors compulsius.