La sort que té el Real Madrid, temporada rere temporada, en els sortejos de la lliga de campions podria ser motiu d'una tesi doctoral en alguna facultat universitària. No necessàriament en les de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport, perquè que l'equip blanc quedi sempre aparellat amb l'equip més dèbil, o un dels més dèbils, any rere any, sorteig rere sorteig, supera amb escreix l'àmbit de l'esport. Ahir va tornar a passar. La primera bola que el nou equip responsable de sortejos de la UEFA va extreure va ser la del Wolfsburg, l'equip que tothom volia. I la segona va ser la del Real Madrid. Perquè a sobre de tocar-li l'equip més fluix –juntament amb el Benfica– la sort també va determinar que el partit de tornada fos al Bernabéu. El Bayern, amb el Benfica de rival, també va estar prou afortunat en el sorteig d'ahir.

Al Barça li va tocar l'Atlético de Madrid, un equip complicat, però al qual el Barça ha guanyat sempre des que Luis Enrique és a la banqueta blaugrana. El Barça és superior a l'Atlético, però és una eliminatòria en què els blaugrana no poden badar contra un equip lluitador com pocs i que tindrà l'avantatge de tenir el partit de tornada a casa. El Barça tindrà l'al·licient afegit que l'Atlético va ser l'últim equip que va eliminar-lo en la Champions. Va ser en els quarts de final de la temporada 2013/14, quan el Tata Martino era l'entrenador del Barça.