Poques persones han canviat la història del futbol com Johan Cruyff. De fet, poques llegendes globals com ell ha donat l'esport. Dir que la seva personalitat, magnètica i implacable, va girar com un mitjó la trajectòria del Barça fins a convertir-lo en referència futbolística admirada mundialment és no acabar de ser just amb l'impacte de l'holandès volador. El seu pòsit és tan gegantí, tan colossal que la seva idea futbolística ha esdevingut hegemònica. Perquè, a més d'haver proporcionat títols, ha estat un model d'èxit perquè ha generat orgull, marca, autoestima, felicitat. Imitar el futbol de Cruyff i triomfar s'ha convertit en un desig, una aspiració, una manera d'ingressar en l'elit del futbol, de ser respectat i envejat.

Cruyff ens ha deixat precipitadament. El maleït càncer no sol deixar espais per als comiats però ens ha deixat una oportunitat única d'aquí a set dies, al Camp Nou. Un Barça-Madrid és el partit, un esdeveniment global que es converteix en escenari ideal perquè el futbol rendeixi tribut a un dels membres més selectes del reduït grup de referents universals.

Queda pendent, també, que el Barça normalitzi la presència institucional de la persona que va canviar la grisor victimista pel desacomplexament guanyador. Que ja fa gairebé tres dècades que ens va convèncer que sortir al camp i disfrutar és el camí per arribar a l'èxit.