Editorial

L'EDITORIAL

Una nit agredolça al Camp Nou

Ahir el Barça no va estar gens bé, però continua manant en la lliga; i dimarts, en la Champions, ha de ser una altra història

El Camp Nou va viure anit una de les jornades més emotives de la seva història. L'homenatge al recentment desaparegut Johan Cruyff, amb més de 99.000 espectadors a les grades, va fer saltar les llàgrimes a més d'un aficionat culer. El gran mosaic amb l'agraïment a Cruyff i la samarreta del Barça amb el número 14 –que paradoxalment no va poder portar mai en un partit oficial–, l'himne del Barça cantat a cor què vols i a cappella pels aficionats, el minut de silenci just abans de l'inici del partit i els aplaudiments que tot l'estadi va dedicar a l'holandès en el minut 14, van omplir d'humanitat el coliseu blaugrana com poques vegades.

Va ser un gran prolegomen al que havia de ser un gran partit de futbol i que, no només no ho va ser, sinó que va significar la primera derrota de l'equip de Luis Enrique en 40 partits. Per si algú en tenia algun dubte, ahir va quedar clar que Messi i companyia són humans. I poden perdre. No van fer un gran partit, però haurien pogut guanyar. Tot i això, justament quan havien fet el més difícil, marcar, es van ensorrar de manera totalment inesperada i el Madrid va capgirar el resultat en uns minuts finals absolutament increïbles per la falta de control del joc dels blaugrana. Ahir el Barça no va estar gens bé, però continua manant en la lliga; i dimarts, en la Champions, ha de ser una altra història.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)