Una vegada consumat el fracàs del Barça Lassa de bàsquet cal analitzar la situació, sobretot a mitjà termini, per construir un projecte que tingui una base sòlida i que no doni una imatge d'inseguretat esportiva permanent, que és la que està oferint l'equip aquestes últimes dues temporades. No cal donar la culpa expressament a ningú. Formar un equip i entrenar-lo és una cosa i que els jugadors no fallin, una altra. Però a l'hora d'emetre un judici esportiu tots tenen la seva part de responsabilitat. Quan es fan anàlisis en calent sempre hi ha el perill de caure en la precipitació del judici, però les dades que donem en l'edició d'avui parlen per si mateixes. L'equip ha fallat gairebé en tots els partits importants i ho ha fet, sobretot, en els minuts decisius. No valen excuses perquè és una situació que es va repetint.

Arribats fins aquí, és lògic que es qüestioni la tasca de Xavi Pascual –es faria en qualsevol dels grans equips d'Europa– i sembla que aquest equip necessita un canvi a final dels curs per tornar a il·lusionar l'afició. Perquè d'això es tracta, de guanyar i també d'il·lusionar. Respecte a quins jugadors són vàlids o no per al futur és una feina que haurà d'entomar la direcció tècnica, però qualsevol cosa que no sigui un canvi brusc serà probablement un error. Quan guanyes pots ser conservador; quan perds, no.