No sé com li anirà a Quique Sánchez Flores en el seu periple per l'Espanyol, però el primer tast, el de la seva presentació, va ser il·lusionant. El tècnic madrileny va destil·lar passió. Al marge de la seva dilatada i contrastada trajectòria a les banquetes, aquest és el seu millor aval. La feina feta amb amor i que emana del cor són les accions que surten millor. Fer les coses des del vessant de la passió acostuma a donar bons resultats, i Quique Sánchez Flores s'ha capbussat en el planeta Espanyol seduït pel projecte. Precisament, la dimensió de l'obra que està construint Chen Yansheng ha estat l'ham per pescar el madrileny. Fins ara només hem vist el paper de l'embolcall, però l'afició blanc-i-blava, com nens els dia de Reis, està expectant per anar obrint els regals i descobrir què coi s'amaga a dins. Feia temps que no es tocava la fibra sensible d'una parròquia massa adolorida per la grisor dels últims anys, i ara Quique, emulant el pintor valencià Joaquín Sorolla amb els seus quadres d'àmplia vitalitat mediterrània, vol il·luminar l'Espanyol des de la banqueta. El tècnic madrileny té encís i mitjançant aquesta emoció ja va traçar, en la seva presentació, la manera com vol donar la mà a una afició desitjosa de despertar de la seva letargia. I és que la mirada profunda i penetrant de Quique ha connectat amb gran part de l'espanyolisme. Ara el seu repte serà filar prim amb la rauxa que porta a dins i posar al còctel d'emocions les dosis d'intel·ligència necessàries. És a dir, trobar la combinació ideal sense passar-se amb les dosis de passió difícils de controlar. Com tota nova fórmula, i més amb un projecte que comença a caminar, caldrà calibrar el terme mitjà, el de l'equilibri, i transmutar aquesta alquímia en èxits. Tot i això, per alguns, Quique va ser massa edulcorat en la seva compareixença. Jo prefereixo tècnics que transmetin des del primer moment, potser sóc massa naïf o un romàntic.