La victòria de la selecció catalana contra la de Portugal a la Foixarda va ser el colofó perfecte a la gran festa del rugbi que havia començat divendres al Camp Nou amb la final del campionat de França, el Top 14, entre els equips del Racing 92 de París i el Toló. Tots els amants del rugbi tenen clar que el que es va viure i veure ahir a la Foixarda entre les seleccions catalana i portuguesa està molt lluny de l'espectacle que es va viure al Camp Nou. Ningú pretenia fer comparacions, però si la final del Camp Nou va ser la demostració del que pot arribar a arrossegar el rugbi de primer nivell mundial, el partit de la Foixarda ens va demostrar que Catalunya és terra de rugbi, que hi ha afició, hi ha jugadors i hi ha futur. La graderia de la Foixarda es va omplir per veure com sap jugar la selecció de la ginesta. Com sap jugar a la mà –va fer quatre marques– i plantar cara i acabar guanyant al final –rememorant aquell famós quart d'hora català de la gran USAP– contra una selecció habitual en el Sis Nacions B.

El rugbi ha viscut un gran cap de setmana a Barcelona. En molts aspectes. És un esport de futur, no de passat, encara que el seu passat –recordem que la federació catalana va ser fundadora de la federació internacional– fos esplèndid. La Santboiana i el FC Barcelona en homes i l'Inefc i el GEiEG en dones estan a l'elit espanyola. I als Jocs de Rio hi tindrem jugadors catalans.