Si Leo Messi no s'ho repensa, els argentins no el veuran més amb l'albiceleste i el Barça en dirà bé. No serà que no li dolgui, a l'astre argentí, però el seu país s'ha convertit en una màquina de devorar estrelles i expectatives, alimentada per qui sembla disposat a aconseguir que no creixi més l'herba allà on trepitja, Maradona.

A l'Argentina, a Messi l'han tractat com l'estrella que és, però no l'han protegit. Al contrari, amb ell –que s'ha fet estrella fora del seu país i ho ha guanyat tot a Europa– no han tingut mai la condescendència que es té sempre amb l'ídol format a casa. Amb Messi a l'equip només valia guanyar i les finals perdudes en la tanda de penals equivalen al fracàs més estrepitós. Una pressió insuportable de part de tot un país amb un entorn futbolístic apassionat però hiperbòlic i irracional, incapaç d'entendre que els acompanyants de Messi a l'albiceleste no són els companys que té al Barça. Incapaç de fer un judici ponderat, i aquí torna a emergir la figura de Maradona.

Leo Messi va fer 29 anys divendres passat. La millor edat per a un futbolista, el moment d'equilibri òptim entre la plenitud física i futbolística i la maduresa tàctica, diuen. Ha assumit el paper de salvador futbolístic de la seva pàtria durant una dècada, però s'ha acabat rendint. Per al Barça és un motiu de tranquil·litat.