Editorial

L'EDITORIAL

La grandesa d'honorar la història

Xavi Pascual
i Joan Creus mereixen un homenatge públic al Palau Blaugrana pel seu impacte en la història del club

Dotze temporades de Marc Carmona al capdavant del primer equip de futbol sala del Barça, i més de vuit de Xavi Pascual en el de bàsquet han arribat a la seva fi. Els dos tècnics són protagonistes de l'etapa més brillant d'aquestes seccions, la de futbol sala, d'història recent i la de bàsquet, ancestral. Carmona i Pascual tindran destinacions diferents. Mentre que l'extècnic del futbol sala continuarà en el club, Pascual se'n desvincula. I és aquí on el Barça, que ja li va donar la possibilitat d'explicar-se en el que ha estat el seu lloc de feina més d'una dècada, hauria d'estar a l'altura. Perquè el perill és no calibrar el pes de Pascual pel fet de ser tan culer com el president del Barça, format a la casa i amb l'única experiència professional en el club.

Per a la història quedarà que Xavi Pascual, amb tots els clarobscurs –que en té, com tot tècnic de llarga trajectòria en un mateix club– no va acabar de complir el seu contracte, víctima de dos anys sense cap títol important. Costarà més de recordar la seva dedicació, capacitat evolutiva i devoció tàctica –no sempre assimilable per tots els jugadors–, culminada en el que va ser el partit del comiat amb un recital de defenses canviants en cada possessió que van fer anar de corcoll el Madrid. Però per damunt de tot la seva etapa –i la de Joan Creus, l'altre gran protagonista– mereixerien un reconeixement públic al Palau Blaugrana. Encara hi són a temps.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)