Per sort, Europa existeix i no tolera la impunitat d'alguns responsables polítics de l'Estat espanyol a l'hora d'afavorir el seu club de capçalera violant normes elementals de la competència i camuflant ajudes públiques de qualsevol manera. El Madrid haurà de tornar 18 milions que l'Ajuntament de la capital espanyola (en mans del PP entre el 1991 i el 2015) li va regalar permutant-li uns terrenys que costaven 22 milions per uns que en valien 4.

Tant la resolució d'aquest expedient com el que afecta els clubs de futbol valencians –la Comissió Europea (CE) calcula que el València, l'Hèrcules i l'Elx es van beneficiar de 30 milions– i la que exigeix igualar el tracte fiscal dels clubs esportius (Barça, Madrid, Athletic i Osasuna) amb el de les SAE estaven decidides fa setmanes. Però en els dos casos més sagnants, el del Madrid i el dels equips valencians, el color de les administracions implicades era el mateix. En totes manava el PP i, amb les males perspectives electorals que tenia el partit, que el govern espanyol demanés a la CE que no ho fes públic fins després del 26-J forma part de la desgraciada normalitat de relacions entre Europa i els seus estats membres. Tampoc contribueix a la claredat haver barrejat els tres casos. Ni per l'import a retornar ni, sobretot, perquè el tractament fiscal diferencial de clubs i SAE, lluny de ser un problema dels clubs, ho torna a ser de l'Estat espanyol i més concretament de la seva llei de l'esport.