França i Portugal jugaran aquest vespre la final d'una Eurocopa decebedora. Només una gran exhibició de futbol en l'últim partit de la competició pot fer que l'Eurocopa 2016 tingui un lloc en la història a banda del nom del campió i el fet de ser la primera amb 24 equips. Que abans de jugar la final el més recordat de l'Eurocopa sigui el paper de dues seleccions –País de Gal·les i Islàndia– que fins ara no significaven res en el futbol europeu, diu ben poc de les grans potències europees. Els partits en què el futbol ha estat brillant es poden comptar amb els dits d'una mà i resulta evident que haver augmentat a 24 el nombre de participants no ha estat precisament un èxit.

L'Eurocopa 2016 ha estat fins avui, en línies generals, una successió de partits en què, més que el joc, ha prevalgut l'emoció i la intriga de veure qui anava superant les eliminatòries –cosa que, no és cap mèrit, forma part de la competició esportiva.

Malgrat tot, francesos i portuguesos busquen avui la glòria. Els amfitrions volen la tercera Eurocopa i el seu quart gran títol. Els portuguesos, i especialment Cristiano Ronaldo, estrenar-se en un torneig de seleccions. A les seves botes està donar un bon comiat a l'Eurocopa 2016 que faci que els aficionats de les 23 seleccions que no l'hauran guanyat la recordin com alguna cosa més que un campionat que ben poca cosa va aportar al futbol.