Editorial

L'EDITORIAL

L'adéu insòlit d'un ciclista excepcional

Joaquim Rodríguez es retirarà en els Jocs de Rio amb la competitivitat intacta, un gest d'orgull i dignitat esportiva

Purito Rodríguez penjarà la bicicleta dissabte vinent a Rio. Per l'edat (37 anys) és una decisió lògica, però des del punt de vista de la competitivitat no està tan justificada. Acostumats com estem a esportistes que allarguen tant com poden la seva carrera, sobretot si l'aspecte econòmic els compensa, sobta que un corredor plegui després d'uns Jocs Olímpics en els quals té possibilitats consistents d'assolir un gran resultat, fins i tot una medalla que posaria fi a una llarguíssima trajectòria de 17 temporades com a professional que, amb victòries i podis de tots colors –grans voltes, clàssiques, mundials...–, el situa ja com el millor corredor català de la història del ciclisme modern. En tot cas, retirar-se amb la competitivitat intacta és un gest d'orgull i dignitat esportiva.

La decisió de Joaquim Rodríguez està estretament lligada al seu afany competitiu, a la combativitat que demostra cada cop que puja a la bicicleta. Dissabte passat, a la Clàssica de Sant Sebastià, va ser ell qui va atacar quan feia més pujada. Però ha arribat un punt que l'esperit del vallesà no és suficient per seguir rivals deu i quinze anys més joves. És llei de vida, i Purito ha decidit que fins aquí ha arribat. Fins aquí, o qui sap fins a la glòria olímpica, amb permís d'Alejandro Valverde, corredor murcià per culpa del qual Joaquim Rodríguez no va poder guanyar el campionat del món del 2013.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)