El “conflicte” de la porteria del Barça serà el primer, si no el principal, maldecap que es trobarà Luis Enrique aquesta temporada. És diferent que els tres jugadors del trident “exigeixin” jugar tots els partits, perquè pràcticament sempre hi ha lloc per a tots tres, que no pas que ho facin els dos porters, perquè lògicament de porteria només n'hi ha una. Tant Bravo com Ter Stegen volen, legítimament, que algú els garanteixi que jugaran tots els partits, i si el club no ho fa, que no ho pot fer, pensen que haurien d'anar a un equip en què tinguin assegurada la titularitat de forma permanent, si és que això algú ho pot garantir en cap equip.

La junta del Barça no pot sucumbir a la pressió dels dos jugadors i no pot, en cap cas, oferir-los unes garanties esportives que pertanyen a l'àmbit de l'entrenador. És Luis Enrique qui ha de decidir qui juga cada partit, i els jugadors que no estiguin satisfets amb la seva situació esportiva sí que es poden dirigir al club per demanar un traspàs. Hi estan en el seu dret. Ara bé, els contractes es fan per ser respectats, i les clàusules també. Ter Stegen val 80 milions i Bravo, 40. Posats a escollir, al club li convindria probablement més vendre el jugador xilè, per una qüestió d'edat i perquè és un jugador que ja ha estat rendibilitzat. Però seria un error que algú al club aconsellés a Luis Enrique sobre quin porter convé que jugui.