Intrigat per com tractaria el programa suposadament informatiu d'Esport 3 abans-d'ahir al vespre la medalla de Mireia Belmonte i, sobretot, la pocs minuts abans de l'hora d'emissió guanyada per Maialen Chourraut per allò que s'entrena a la Seu d'Urgell... Em vaig quedar amb un pam de nas. Luis Enrique anant a la feina en una bici de ciclocròs, acompanyat dels seus ajudants en BTT, en una nova reemissió del documental del cos tècnic blaugrana. “Està bé, això del ciclisme”, va dir un col·laborador del programa –i d'aquest diari– fa setmanes quan n'era el conductor. Un redactor anunciava tots els perfils de les etapes alpines del Tour. Tot seguit, és clar, van passar a parlar, debatre i donar les seves opinions de la confecció de la plantilla del Barça.

Sorprèn, o no, el seguiment de la delegació espanyola a Rio en els mitjans audiovisuals catalans. Dels de la resta de l'Estat no puc dir-ne res, perquè em limito al canvi de cadena –o de pantalla com per poder seguir la prova de fons de ciclisme– de l'ens públic espanyol. Delgado!, vaig endevinar a l'instant quan veia una prova d'hípica. L'evidència, que es tractava del cavall de Beatriz Ferrer-Salat. Per què? Només ofereixen les actuacions dels representants de l'Estat. Tornant a aquí, Boada i Cid no són de Banyoles com deien a Esport 3 quan van accedir a les semifinals, s'hi entrenen. Com Chourraut a la Seu, en una instal·lació hereva dels Jocs de fa 24 anys. I què ha fet, la basca per passar del bronze a Londres a l'or a Rio? Ser mare.

Està bé, com a mínim, que pugui reivindicar i només després de ser campiona, la conciliació laboral i familiar. Per a aquells que llegeixen el Marca. O per als que es queixen dels horaris però es van apuntar al quadre individual, de dobles i mixtos. Que la pluja endarrereix un dia els partits? Els qualifica d'inhumans després de renunciar al mixt. Que demani a Chourraut com s'ho ha fet aquest temps. O a qualsevol persona, humana.