Editorial

L'EDITORIAL

Espanya s'aferra a les seleccions de bàsquet

Fracàs del plantejament que fan el COI i el CSD dels esports d'equip, com ho demostra l'eliminació
en hoquei i waterpolo

La jornada d'ahir ha deixat les seleccions de bàsquet com a únics equips que aspiren a pujar al podi entre la delegació espanyola, que fa tot l'efecte que es quedarà molt per sota de les previsions de medalles, amb l'amenaça latent de no arribar a les onze de Sydney 2000. Cap dels altres equips, ni els dos de waterpolo, ni els dos d'hoquei sobre herba, ni el d'handbol femení han superat els quarts de final. Ahir, el combinat que dirigeix el català Lucas Mondelo va aconseguir una classificació agònica per a les semifinals gràcies a la badalonina Anna Cruz i a un bàsquet miraculós en l'últim segon.

És evident el fracàs dels plantejaments que el COE i el CSD fan de l'esport d'equip. Quan els jugadors de waterpolo i d'hoquei sobre herba –majoritàriament catalans– estan en clubs competitius en el context europeu (molts d'ells escampats per tot Europa), que no es puguin articular com a equip guanyador en l'àmbit de les seleccions posa de manifest errors de plantejament.

A l'altra banda hi ha el bàsquet, amb jugadors i jugadores de tant talent que estan escampats pels clubs més potents del món. La federació espanyola els ha de recollir, agrupar-los al voltant d'uns equips tècnics amb un cert criteri i deixar que aquestes generacions de jugadors que han format els clubs –veritables protagonistes i sovint massa oblidats– facin la feina.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)