Hem convingut dir-ne esperit olímpic o fair play esportiu i així ens entenem tots per parlar d'alguns successos que estan passant a Rio. Ahir, dues atletes de 5.000 m van ser repescades i incloses en la final per l'autoritat esportiva, aprofitant que en aquesta prova no cal un carrer per atleta (en uns 400 m no hauria estat possible). Nikki Hamblin, de Nova Zelanda, va caure i la nord-americana Abbey d'Agostino no la va poder evitar i, en caure, es va lesionar. Hamblin es va esperar i la va animar a completar la cursa al seu costat –per descomptat, van ser les últimes–, tot i els dolors que la van fer sortir de l'estadi en cadira de rodes. La convivència entre dues gimnastes, Hong Un-jong (Corea del Nord) i Lee Eun-ju (Corea del Sud), i les fotos que s'han fet juntes potser no hauran agradat els responsables esportius del règim militar de Corea del Nord, però també són un valuós gest de distensió.

A l'altra cara de la moneda, hi ha el judoka egipci Islam el Shehaby, expulsat dels Jocs per haver-se negat a donar la mà a l'israelià Or Sasson després de perdre-hi un combat. Positiva reacció del COI davant la passivitat dels responsables de l'esport egipci. En canvi, no ha calgut la intervenció del COI en el cas del gimnasta Yuri van Gelde, a qui el comitè olímpic holandès va retirar de la final d'anelles perquè va beure alcohol en una sortida nocturna de massa hores.