Editorial

L'EDITORIAL

El masclisme que perviu en l'esport

De les dones
es destaquen atributs trivials –de reines i princeses, els títols en van plens–, mentre que dels homes
es ressalten heroïcitats

El reportatge que publiquem avui en la plana 17 amb el títol de Masclisme olímpic reflecteix que el periodisme –fins i tot en mitjans de difusió enorme– no ha aconseguit desprendre's dels apriorismes d'una societat occidental encara androcèntrica. El llenguatge comunicatiu hauria de tenir un paper molt rellevant a l'hora d'accelerar aquest canvi cultural, com l'ha tingut a l'hora de donar visibilitat a altres col·lectius estigmatitzats i en la normalització de la seva vida civil. En l'esport femení, però, malgrat esforços lloables, continuen sent massa freqüents els atributs trivials –de reines i princeses, els títols en van plens– i els diminutius referits a les dones, quan dels homes se'n destaquen heroïcitats.

Ateses aquestes evidències, L'Esportiu –amb una plantilla formada de manera molt majoritària per homes– ja fa temps que ha pres consciència que cal proscriure estereotips, diminutius infantilitzadors i subordinacions de les dones esportistes a una figura masculina. Fa anys que vam incorporar la necessitat de tractar acuradament l'esport femení, tant pel que fa a l'espai com al llenguatge, escrit i visual. Com en altres aspectes –llengua, referents catalans, introducció de l'opinió...– hem situat l'esport femení a les portades, durant els Jocs –Mireia Belmonte ha obert dues portades i la selecció de bàsquet, dues més– i durant tot l'any, des de fa molt de temps.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)