El sorteig de la Champions va tornar a fer honor a la llegenda urbana –instigada pel mateix president de la FIFA, Joseph Blatter– que les boles calentes podrien no ser només una excusa amb la qual ens divertim en les tertúlies. No es poden fer valoracions, amb tot, de factors indemostrables que no vagin més enllà de la sempre temuda llei de Murphy: si una cosa pot anar malament, anirà malament. Tampoc cal dramatitzar, però, amb el sorteig d'ahir de la fase de grups de la lliga de campions, perquè normalment no decideix res i tots els caps de sèrie avancen cap a les eliminatòries amb més o menys maldecaps. Les dificultats dels rivals que li han tocat al Barça –City, Borussia Mönchengladbach i Celtic– també es poden veure com al·licients positius per als jugadors, l'afició i l'entorn mediàtic que envolta el club, sobretot amb la presència de Guardiola a la banqueta de l'equip de Manchester, que també vindrà al Camp Nou amb Bravo de porter. Tot i que el City té una plantilla espectacular, és lògic pensar que és més millor jugar-hi en aquesta primera fase –encara està en fase de construcció– que no pas fer-ho en uns hipotètics vuitens de final. Però ni el Barça ni el City es podran adormir, perquè els equips de la Bundesliga sempre planten cara, i el Celtic, sobretot a casa, s'hi deixarà la pell. Dels rivals del Madrid, millor no parlar-ne.