Editorial

L'EDITORIAL

Les cessions, una arma de doble tall

Samper se'n va a un equip amb aspiracions diferents
i Munir s'haurà de fer valer com a davanter fora del Camp Nou

El Barça s'ha desfet aquesta setmana d'una de les seves últimes joies del planter, Samper, que se'n va cedit al Granada, i farà el mateix amb Munir –el destí és incert– si aconsegueix fitxar Paco Alcácer per un preu que no baixarà dels 30 milions. L'última cessió que s'ha conegut, aquesta estava cantada, és la de Douglas, que només ha trobat acomodament en l'Sporting segurament per l'amistat entre Luis Enrique i Abelardo, i també, és clar, perquè el Barça es fa càrrec de tota la fitxa. Tot i que el club posa clàusules en els contractes de cessió per assegurar-se que els jugadors tindran minuts a primera divisió, ni tan sols això pot assegurar que la progressió de Samper o de Munir sigui la més idònia. En el cas del davanter, la situació és més delicada. Ara que s'havia acostumat amb eficiència al rol de quart davanter, un jugador format en un club de la competència li prendrà el lloc i per un preu molt alt. S'ho haurà d'agafar com un al·licient per demostrar que alguns s'han equivocat i que pot tornar com un jugador encara més rellevant. El cas de Samper també és delicat. És un jugador acostumat a un sistema de joc molt concret i a tenir la pilota als peus. En el Granada li tocarà no només brillar en la seva posició, sinó bregar-se en les batalles que es forgen al mig del camp en duels que moltes vegades poden decidir un descens. Un aprenentatge dur però segurament necessari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.