David de la Cruz va escriure ahir la pàgina més brillant dels seus set anys en el ciclisme professional, la seva primera victòria d'etapa que, a més, el situa líder de la Vuelta. És possible que el lideratge de la Vuelta no li duri gaire, al sabadellenc. Fins i tot no és fàcil que s'endugui el premi de la muntanya –mana Thomas de Gendt, segon d'aquest apartat en el Tour–, tot i la seva reputació com a escalador. Però en l'any en què Purito Rodríguez ha anunciat la retirada és inevitable pensar en ell com el català més ben posicionat en el pilot professional. Només deu ser casualitat, però on ahir va guanyar De la Cruz, fa un any s'havia imposat Purito.

Aquest 2016 havia de ser el seu any, però una apendicitis el va apartar del Giro i, a més, es va fracturar una clavícula en la volta a Polònia. Divendres, De la Cruz va renovar per un any amb l'equip belga Etixx-Quick Step, una formació que confia molt en les seves aptituds –és bàsicament un escalador, però la seva formació en pista li permet defensar-se en etapes planes– per fer de suport a primeres espases com Dan Martin, l'esprintador Marcel Kittel (substitut de Mark Cavendish), Tom Boonen i Tony Martin. En la Vuelta, cap d'ells hi és, i De la Cruz ha aprofitat l'oportunitat. A més, té l'avantatge que va començar a pedalar tard: ja són set anys de professional, però només nou en el ciclisme, al qual va arribar per casualitat.