Seleccions

Els gironins mantenen el protagonisme

Els futbolistes de les comarques gironines han guanyat pes en les convocatòries de Catalunya i demà n’hi haurà de nou quatre

El rècord van ser els cinc del 2005, amb Damià, Coro, Arnau, De Quintana i Serrano

El retorn a la competició de la selecció catalana en l’etapa moderna es va produir el 1997 amb el partit entre Catalunya i Bulgària, i en aquelles convocatòries el paper dels futbolistes gironins va ser escàs: dos el 1997 –Miquel Soler i Arnau–; dos el 1998 –Miquel Soler i Arnau–, i Arnau un altre cop el 1999. Amb el canvi de mil·lenni, l’aportació de jugadors de les nostres comarques es va mantenir sota mínims i entre els noms que sí que hi van aparèixer sovint hi havia el de l’actual president del Girona, Delfí Geli, aleshores peça clau de l’Alavés a primera divisió, i que va ser present en les cites del 2000 –contra Lituània–, i la del 2002 contra el Brasil. El palamosí Àlex Fernández també s’hi va fer un lloc en els partits de l’any 2002 –entre ells l’històric duel contra el Brasil–, i més sorprenent va ser la convocatòria de David Coromina, futbolista que després de destacar a 2a B amb el Palamós va marxar de la mà de Dimitri Piterman cap a Santander per competir amb el Racing de Santander a primera divisió.

Gratacòs els coneix bé

En els partits del 2001 –contra Xile–, i el Catalunya-Brasil del 2004, la demarcació de Girona no hi va tenir cap representant. El protagonisme d’aquest territori va repuntar amb l’arribada a la banqueta del garrotxí Pere Gratacòs. De fet, en la seva primera convocatòria com a seleccionador català, la que va anunciar el desembre del 2005 per jugar contra Xile, s’hi va produir el rècord històric de jugadors gironins. En total van ser cinc futbolistes de les nostres comarques: Damià Abella, Coro, Arnau, De Quintana i Òscar Serrano. Tots ells, juntament amb el seleccionador van donar a Catalunya un bon accent gironí. Amb Gratacòs a la banqueta –va estar en el càrrec del 2005 al 2009 i va dirigir set partits–, la xifra de futbolistes de les comarques de Girona amb la selecció es va mantenir sempre entre els dos i els quatre noms.

Als més habituals com podien ser Coro, Jorquera o Òscar Serrano, se n’hi van afegir d’altres no tan coneguts pel públic en general. El 2006, per exemple, Gratacòs va seleccionar un jove Uri Santos per jugar contra Costa Rica. Marc Crosas i Ángel Martínez també van formar part de l’elecció de Catalunya en aquest període de temps, així com Jordi Matamala, que amb l’ascens a 2a divisió A del Girona acabat d’estrenar va rebre la crida de Catalunya. Tot un premi per al migcampista.

Amb el parèntesi del duel contra Nigèria del 2013 –en què no hi va haver cap gironí en la llista–, l’aportació de les nostres comarques a la selecció s’ha estabilitzat, i contra Veneçuela serà la segona vegada consecutiva que hi van quatre efectius gironins. Tres d’ells –Muniesa, Pere Pons i Jordán–, repetiran experiència, mentre que Granell s’estrenarà amb la samarreta del combinat català.

Ben representats

Pel que fa a la procedència dels futbolistes gironins és destacable que al llarg dels últims dinou anys sis de les vuit comarques de la demarcació hi han aportat noms. Només el Ripollès i la Cerdanya –la part oriental d’aquest territori pertany a la demarcació de Girona–, han quedat orfes de jugadors seleccionats amb Catalunya. Pel que fa a les comarques amb més protagonisme, hi destaca el Gironès. Amb sis futbolistes és la zona gironina que més efectius ha aportat al combinat català. Més enllà dels homes nascuts a la capital, Girona, –com és el cas de Granell o Ángel–, també és remarcable la presència de poblacions com Sant Martí Vell –amb Pere Pons– o Bescanó, amb Jorquera.

La Selva i el seu extens territori també han tingut un pes important en Catalunya i en aquest segle hi han tingut presència amb cinc futbolistes. En el tercer lloc del podi hi trobem empatades dues comarques amb quatre jugadors que han vestit la samarreta catalana i són nascuts en poblacions del Baix Empordà i de la Garrotxa. Per últim, amb dos efectius hi trobem la presència del Pla de l’Estany –amb Coro i Fontàs–, i de l’Alt Empordà, amb Gerard Valentín i Damià.

DES DE COMARQUES

El Gironès lidera una aportació en què hi ha presents sis de les vuit comarques

UN SELECCIONADOR

El garrotxí Pere Gratacòs va dirigir Catalunya des del 2005 fins al 2009

UN PREMI

Noms com Uri Santos o Jordi Matamala van ser seleccionats amb Catalunya

Coro, el jugador gironí amb més participacions

Dels 23 futbolistes de les comarques gironines que han vestit la samarreta de Catalunya aquest segle destaca el protagonisme de Coro. El banyolí és el jugador de la demarcació de Girona amb més participacions de tots, i amb vuit partits amb el combinat català a les seves espatlles encapçala el rànquing a força distància del segon, Òscar Serrano, amb sis. De fet, Coro va estar convocat nou vegades amb Catalunya però en el partit del 24 de maig del 2008 contra l’Argentina l’atacant no va arribar a saltar al terreny de joc. El debut amb la selecció nacional es va produir el desembre del 2004 en el partit contra l’Argentina. En el seu pas per la selecció, el banyolí va registrar quatre titularitats i quatre partits en què va sortir des de la banqueta. El davanter també va marcar un gol, el que va transformar en el partit contra Hondures jugat el 2010. Coro va ser seleccionat per tres entrenadors diferents –Pitxi Alonso, Cruyff i Pere Gratacòs–, i la seva última aparició amb Catalunya va ser el desembre del 2011 en el partit contra Tunísia, quan era jugador del Girona a 2a divisió A. En la llista de més participacions amb el combinat català també destaca Òscar Serrano, que va acumular sis participacions entre el seu debut, el 2004, i el 2010.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)