“Diversos factors han fet que la meva motivació disminueixi. Els horaris, el compromís, la relació amb l’entrenador...Però el bàsquet m’aporta molt”, explica Marina Ravés, jugadora de bàsquet. Malgrat continua jugant amb les seves companyes ara en categoria sènior, s’ha replantejat deixar-ho i el seu cas evidencia una realitat: hi ha factors que afecten les noies esportistes en l’adolescència i a moltes els fan abandonar-lo.

De fet, un 70 per cent de noies deixen l’esport en arribar a l’adolescència, “una xifra molt important”, assegura la secretària general de l’Esport i de l’Activitat Física, Anna Caula, cosa que ha motivat Esportcat-Generalitat de Catalunya a elaborar un estudi pioner a Catalunya per conèixer-ne les raons i plantejar mesures per evitar-ho. “És un treball qualitatiu que ens aportarà dades per ajudar a accelerar els canvis i impulsar l’esport femení a Catalunya”, afegeix.

L’estudi “Reformular l’esport i l’activitat física per a les adolescents. Factors que influeixen en l’abandonament esportiu durant l’edat escolar” és una de les 70 mesures incloses en el “Pla d’Impuls de l’Esport Femení a Catalunya 2024-2030”, en el marc de la legislatura de l’esport femení, i s’ha fet a través de l’Observatori Català de l’Esport, adscrit a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC).

El treball, presentat fa uns dies, analitza els factors que influeixen en l’abandonament esportiu entre les noies adolescents (entre els 12 i els 16 anys) a Catalunya. En les noies de 1r d’ESO, les esportistes apunten la manca d’adequació en l’exigència, inseguretats per la regla i la roba esportiva, la inseguretat en espais masculinitzats i la manca de suport i d’un entorn esportiu de confiança. Quant a les noies de 4t d’ESO, els motius són l’exigència de l’esport i la manca de motivació, inseguretat pels canvis corporals i de roba esportiva, problemes amb l’entorn, les companyes i el club, i la relació amb l’entrenador/a.

Com recorda Anna Caula, hi ha elements que condicionen a l’hora de practicar esport, com les talles de la roba per a noies, “perquè les noies i els homes no som iguals”. “Cal trobar mecanismes que ens facin sentir bé”, subratlla, i apunta el repte de “disposar de més instal·lacions esportives i generar espais diferenciats” per tal d’afavorir una major pràctica i adherència a l’esport per part de les joves. Finalment, apel·la a la complicitat dels homes en aquest exercici col·lectiu. “En l’esport hi som tots, i les dones ja coneixem aquests factors que influeixen en el nostre camí en l’esport. Els homes ocupen la majoria de llocs directius i també han de pensar en com afecten algunes decisions”, exposa.

Les principals mesures que planteja l’estudi per capgirar la situació són potenciar equips femenins i no mixtos, crear nous models de ’competició’, més lúdics i socialitzadors; incrementar els ajuts i les subvencions per a la promoció de l’esport femení i per a generar nous models de pràctica, i desplegar una campanya d’eliminació d’estereotips.

Així mateix, es proposa establir un procés de diàleg amb federacions i consells esportius perquè la roba sigui còmoda, feminitzar els espais esportius (instal·lacions cèntriques i accessibles, vestidors exclusius femenins i millor distribució horària), així com afavorir una formació per als equips tècnics sobre inclusió i diversitat, adaptació de l’exigència, eliminació d’estereotips, empatia i menstruació, i una altra adreçada també a noies i nois sobre menstruació.