Càrrega psi­cològica

L’espot de tele­visió i per a les xar­xes soci­als se cen­tra en dos alum­nes a qui l’asset­ja­ment per­se­gueix tot el dia, ja que no poden dei­xar de visu­a­lit­zar els insults i les vexa­ci­ons que reben en objec­tes quo­ti­di­ans com un bric de llet, una parada de bus o el des­per­ta­dor. Es pretén repre­sen­tar, així, la càrrega psi­cològica devas­ta­dora per a l’auto­es­tima que patei­xen les vícti­mes .

També s’han dis­se­nyat car­tells per a la via pública, que es repar­ti­ran a tots els cen­tres edu­ca­tius cata­lans i s’ha posat en marxa un nou web amb recur­sos i infor­mació.

Senyals d’alarma

El nou web asset­ja­men­tes­co­lar.gen­cat.cat inclou exem­ples d’indi­cis que ens poden donar la pista que estem davant del cas d’asset­ja­ment d’un infant o jove. Per exem­ple, al cen­tre edu­ca­tiu, un canvi dràstic en el ren­di­ment i la moti­vació acadèmica; alte­ració sob­tada emo­ci­o­nal que es reflec­teix en el seu com­por­ta­ment; des­a­pa­rició o tren­ca­ment de les seves per­ti­nen­ces per­so­nals; exclusió per part del grup; o mar­ques físiques o auto­le­si­ons.

També es des­cri­uen els senyals que es poden detec­tar a casa i han de posar en guàrdia a pares o fami­li­ars. Per exem­ple, que l’infant o ado­les­cent mani­festi pro­ble­mes psi­co­somàtics, com mal de panxa, pro­ble­mes de son, ansi­e­tat, angoixa, tras­torns ali­men­ta­ris, etc. També evidències físiques com feri­des, mar­ques, morats, cre­ma­des, auto­le­si­ons; can­vis de com­por­ta­ment (no voler anar a l’escola ni fer acti­vi­tats soci­als i mos­trar sen­ti­ments d’irri­tació i frus­tració, estar dis­tant, ali­neat...); posar-se en estat d’alerta o alarma cons­tant­ment davant dels apa­rells electrònics; mos­trar acti­tuds depres­si­ves o de frus­tració després d’uti­lit­zar l’ordi­na­dor o després d’un mis­satge o una tru­cada...

El nou web també conté un llis­tat dels recur­sos que el cen­tre, les famílies i qual­se­vol mem­bre de la comu­ni­tat edu­ca­tiva pot acti­var.

2.200 casos ate­sos en tres cur­sos

Segons dades de la Uni­tat de Suport a l’Alum­nat en Situ­ació de Violència (USAV) i del Regis­tre de Violències con­tra l’Alum­nat (REVA), s’han atès 2.206 casos de pre­sumpte asset­ja­ment esco­lar des del curs 2020-2021, quan es va posar en marxa la USAV. Les dades regis­tra­des apun­ten a un aug­ment d’un 200% del nom­bre de casos en tres cur­sos, del 2021-2022 al 2023-2024. El motiu de l’aug­ment sos­tin­gut dels casos no és necessària­ment un crei­xe­ment de la violència als cen­tres, sinó l’incre­ment en la sen­si­bi­lit­zació sobre l’asset­ja­ment i els meca­nis­mes de detecció.

La Uni­tat d’Atenció a l’Alum­nat en situ­ació de Violència acull totes les ver­ba­lit­za­ci­ons que viu o ha vis­cut l’alum­nat, tant dins com fora del cen­tre edu­ca­tiu, i posa en marxa els cir­cuits cor­res­po­nents amb el cen­tre edu­ca­tiu per acom­pa­nyar-lo en l’abor­datge d’aquesta violència a través d’un pro­to­col. A més, Edu­cació i For­mació Pro­fes­si­o­nal dis­posa del Regis­tre de Violències con­tra l’Alum­nat. Es tracta d’una base de dades que recull les situ­a­ci­ons de violència que viu l’alum­nat, tot faci­li­tant la gestió dels casos i per­me­tent dis­po­sar d’un regis­tre estadístic únic, entre d’altres.