—Com va ater­rar a casa nos­tra?

—«En els meus pri­mers anys de pro­fes­si­o­nal vaig córrer en l'equip Fagor i em vaig fer amic de Pere Muñoz, que ara és el meu veí a Mon­ta­gut. Lla­vors vivia a París, però sem­pre plo­via o feia fred i no hi havia mun­ta­nyes. De tant en tant, en Pere em con­vi­dava a Olot i em vaig ena­mo­rar d'aquesta terra, així que vaig deci­dir tras­lla­dar-m'hi amb la família i tot.»

—Es con­si­dera, doncs, un català més?

—«Sóc un home de dues cul­tu­res. Els meus fills van estu­diar aquí, però ara són a Dina­marca, perquè així apren­dran per dues ban­des, com seu el pare.»

—La seva arri­bada a la Gar­rotxa va pro­pi­ciar l'ater­ratge gra­dual de ciclis­tes. Com els con­ven­cia?

—«En els anys noranta, jo era un dels direc­tors de l'equip Moto­rola, dels Estats Units, (després es va dir US Postal), i en aque­lla època tots els cor­re­dors ame­ri­cans esta­ven repar­tits per Europa, molts a França i alguns a Itàlia. Se sen­tien aïllats. Els vaig reco­ma­nar que vin­gues­sin cap aquí. A Girona no hi ha mar, però hi estàs molt a prop; no hi ha mun­ta­nyes, però hi estàs molt a prop; no hi ha una gran capi­tal (Bar­ce­lona), però hi estàs molt a prop... A més, el clima és boníssim. Els ciclis­tes no podem dema­nar res més.»

—A la llarga no vénen només a entre­nar-se, sinó que s'hi que­den a viure. És com la terra pro­mesa?

—«Sí. George Hin­ca­pie, Jonat­han Vaugh­ters i Chris­tian Van­de­velde van ser dels pri­mers i s'hi van que­dar. Hin­ca­pie, per exem­ple, té 38 anys i no té cap intenció de reti­rar-se. La meva teo­ria és, doncs, que estar-se aquí és bo per a la salut dels ciclis­tes. Noto, a més, que volen des­co­brir una nova cul­tura; no es tracta només d'esport. S'ho aga­fen com una gran aven­tura.»

—I a Lance Arms­trong, com el va convèncer?

—«Sabia que ell a Niça no hi estava còmode perquè a l'estiu era impos­si­ble cir­cu­lar-hi, l'aero­port era lluny i la gent li anava al dar­rere. Vam coin­ci­dir en una cursa aquí a Girona, devia ser la Set­mana Cata­lana, i li vaig ense­nyar l'aero­port. ‘Aquí podries venir amb el teu jet pri­vat i tal.' Li anava dient que tot era per­fecte fins que va fer el pas.»

—Se'n va pene­dir?

—«Mai. Poder viure al mig de Girona, al car­rer de la Força, i no sen­tir-se moles­tat va ser tot un alli­be­ra­ment per a ell. El que més li agrada dels cata­lans és la dis­creció. Encara tinc una bona amis­tat amb ell i m'ho recorda.»

—El següent pas va ser por­tar tot un equip a Girona?

—«Aquest havia estat sem­pre el meu somni. Ja ho havia inten­tat quan estava a l'US Postal. Al final, Jonat­han Vaugh­ters –mànager del Gar­min– em va escol­tar i va enge­gar aquest pro­jecte. Ell coneix la zona perquè havia vis­cut a Bell­ver, i ha estat l'home clau de tot aquest procés.»

—Com s'ho fa un equip dels Estats Units per man­te­nir tota una infra­es­truc­tura a milers de quilòmetres, aquí a Girona?

—«Tenim un bufet d'advo­cats que ens ajuda amb tot el que neces­si­tem: els pisos per als cor­re­dors, els cot­xes, els magat­zems, les esco­les per als nens, els jar­di­ners. Els cor­re­dors tenen tot el que cal.»

—Quin és el prin­ci­pal bene­fici d'estar tots junts?

—«El ciclisme és un esport indi­vi­dual, però és neces­sari estar i sen­tir-se sem­pre acom­pa­nyat, fins i tot quan no hi ha com­pe­tició. Crec que això és sa. La intenció era crear un ambi­ent sa en què tots ens donem suport. Els entre­na­ments en com­pa­nyia són més eficaços. S'ha creat una gran com­pa­nyo­nia entre tots els cor­re­dors que hi ha a Girona i als seus vol­tants, encara que siguin d'altres equips perquè n'hi ha del Saxo Bank, el BMC, el Rabo­bank, el Radio Shack, etc.»

—El campió del món, Thor Hus­hovd, gran fit­xatge de l'equip aquest any, també vindrà a viure a Girona?

—«No, perquè ell ja té la seva vida fami­liar a França. Hi ha alguns holan­de­sos que també viuen al seu país. Hi ha èpoques de l'any que sem­pre estan per aquí entre­nant-se. Entre els cor­re­dors es dei­xen els pisos i també tenim acords amb alguns hotels. Sem­pre que podem reu­nim tot l'equip a la ciu­tat.»

—Amb la fusió amb l'antic Cervélo, el Gar­min ha de ser aquest any una màquina de gua­nyar cur­ses?

—«Ara volem que els cor­re­dors amb més pes de l'equip aga­fin la forma per a les clàssi­ques de pri­ma­vera. Som opti­mis­tes.»

—Abans par­lava de Lance Arms­trong. Com veu la inves­ti­gació als Estats Units sobre el seu hipotètic dopatge?

—«Quan jo estava en l'equip amb ell mai vaig veure res i sem­pre vaig res­pec­tar molt la manera que tenia de por­tar les coses.»

—I de Con­ta­dor, què en pensa?

—«Si és real­ment inno­cent només ho sap ell. Els altres pro­ba­ble­ment no ho sabrem mai.»

—El ciclisme està en crisi a Europa?

—«Ara és un esport més glo­bal. Els diners vénen d'altres llocs. Però no ens enga­nyem, als Estats Units el que els agrada és el Tour de França i les grans cur­ses d'Europa.»

entRe­vista a Johnny Weltz.