L'escena s'ha fet habitual. Al mig de l'entrenament, Albert Benaiges envia el seu traductor a casa, perquè “ho fa tot molt literal i s'embolica”, diu. “Aquí m'he adonat que el futbol és un llenguatge universal únic. Fora del camp, no m'entenc amb cap dels nens. La majoria ni tan sols no parlen anglès. A dins del camp, en canvi, només cal un gest i està tot dit”, explica amb passió via telefònica, des del sofà de casa seva, a Dubai. Hi va arribar temptat per l'Al Wasl, a mitjan mes de juliol. Un contracte de cinc anys li permetrà fer una diferència econòmica important. “La vida aquí és perfecta. Una ciutat còmoda, cases impecables. La feina, en canvi, és difícil.”

Després de vint anys en el futbol formatiu del Barça, en què el nivell voreja el més bo d'Europa, Benaiges troba que a l'emirat hi ha moltíssima feina a fer. “Però no passa tant per la tècnica, que també, sinó per canviar el xip que tenen sobre el futbol. Manca disciplina, assistència, seriositat. La seva mentalitat els porta a pensar que com més jugadors tenen, millor. I no és així. Jo tinc ara plantilles de gairebé 50 nens. El dia del partit en juguen 18, i la resta ho accepta. A Barcelona hi hauria molts problemes. Però no pot ser així. No hem de gastar recursos en nens sense nivell. Encara no ho han entès.”

Famós dins de Can Barça per la seva saviesa a l'hora de valorar futurs cracks, Benaiges passa per ser el pare futbolístic d'Andrés Iniesta, a qui va fitxar de l'Albacete. L'Al Wasl busca que Benaiges pugui sembrar la llavor blaugrana als camps de Dubai. És el director del futbol formatiu d'un club amb 51 anys de vida, set lligues dels Emirats Àrabs i dues copes President. L'acompanyen un altre extècnic del Barça, Carlos Bueno, i Antonio Amor, cosí llunyà de Guillermo, “tot i que no es coneixen”.

“Alguns nens de l'escola, els més grans, tenen una lleugera idea de l'estil del Barça”, comenta. Benaiges acaba d'acordar la promoció de dos nois de 19 anys al primer equip. Allà els espera Diego Armando Maradona, l'entrenador. Bromeja que li demanarà que els ensenyi el que sap. “Va ser el millor del món”, descriu el tècnic per il·lustrar el que significa per als nens poder tenir-ho a prop algun dia.

Després del Ramadà, “que ens va condicionar molt perquè acabàvem d'entrenar gairebé a mitjanit”, la formació planificada per Benaiges ha trobat la velocitat de creuer. També la seva vida. Parla per l'ordinador amb la família i troba companyia a la penya blaugrana. “És graciós: està dins d'un restaurant que es diu Sevilla.” Allà, Mariano l'espera amb paelles, pernill, porc i una pantalla gegant per veure el Barça. “La vida és curiosa. A Barcelona veia els partits tranquil·lament. Aquí m'he fet aficionat. Però he vist que hi ha més nens del Madrid.” Això anirà canviant si l'Al Wasl fa exactament el que diu Benaiges.