Parèntesi a Portugal

De la vida cosmopolita de Londres a la calma d'Arouca. Del bullici d'una de les ciutats més grans d'Europa a la tranquil·litat d'una de les més petites de Portugal. De la majestuositat de White Hart Lane al caliu de l'estadi municipal d'Arouca, amb capacitat per a tot just 5.000 espectadors. Canvi d'aires de Cristian Ceballos (03-12-1992, Santander), a la recerca de minuts i experiència. Aposta arriscada del jove futbolista càntabre, que després de dos anys a l'equip reserva del Tottenham, va decidir aquest estiu provar l'aventura del futbol portuguès i marxar en qualitat de cedit a un equip que acabava de pujar a la Primeira Liga.

Ceballos va aterrar al FC Arouca l'últim dia abans de tancar-se el mercat. Fitxatge al límit. Suplent en les cinc primeres jornades del campionat, li va costar entrar en l'equip al principi de la temporada, però ara és un fix. Ceballos va debutar en partit oficial amb el seu actual club el 20 de setembre. Mitja hora mal comptada, però des de llavors, titular indiscutible per a Pedro Emmanuel. Amic inseparable d'Ivan Balliu –tots dos van coincidir cinc anys a can Barça i ara viuen a cinc minuts l'un de l'altre–, Ceballos s'ha guanyat un lloc en atac i ha estat un fix en l'onze contra el Porto, l'Olhanense, el Paços de Ferreria i el Vitória Setúbal en lliga; en el doble enfrontament de la copa de la lliga contra el Beira Mar, amb gol inclòs, i també contra el Chaves en la copa de Portugal. Trajectòria ascendent i la seva aposta, per ara, encertada: “Al principi em va costar una mica. No vaig fer la pretemporada amb l'equip i vaig estar aturat per uns problemes a l'adductor, però des del dia del Braga he tingut continuïtat i la veritat és que les sensacions són molt positives. Estic content. L'afició està molt il·lusionada i tota la ciutat respira futbol”, explica.

Satisfet per com li van les coses a Portugal i nostàlgic en recordar el seu passat blaugrana. Ceballos va arribar amb 11 anys a Barcelona, procedent de Santander. Va debutar amb la samarreta del FC Barcelona en el torneig de Brunete i es va estar al club fins a l'etapa de juvenil, a divisió d'honor, abans del salt al filial del Tottenham el 2011: “Guardo bons records de tots aquells anys. El Barça és el club que m'ha format com a futbolista i li tinc molta estima. De tots els entrenadors que vaig tenir, potser em quedaria amb Víctor Sánchez, de l'època del cadet A [ara és ajudant de Paulo Sousa al Maccabi Tel-Aviv]. És el tècnic que més em va marcar”, explica. “En el meu últim any allà, vaig tenir molts problemes de lesions i no vaig jugar gaire. Acabava contracte i va sortir això del Tottenham i no m'ho vaig pensar gens”, afegeix.

Partits, companys i tècnics a banda, Ceballos recorda amb especial il·lusió el dia que va compartir minuts amb Ronaldinho. El càntabre va ser un dels dotze futbolistes del planter escollits per viure en primera persona una master class del crac brasiler, dins del programa La classe del Barça de TV3, emès l'any 2005: “Aquell dia el recordaré tota la vida. Va ser fantàstic. Vaig tenir la sort de ser un dels afortunats que van compartir gespa amb Ronnie i això no s'oblida. El tracte amb ell, magnífic. A més, també vaig estar rodant un anunci de Danet amb ell durant dos dies, que al final no es va emetre, i el seu comportament també va ser espectacular. Sempre somreia i era molt atent amb tots els nanos. Jo tenia uns 13 anys i ho recordo com si fos ahir”, explica.

I dels minuts inoblidables al costat de Ronaldinho als minuts compartits al costat de Gareth Bale, amb qui va disputar un parell de partits amistosos aquesta última pretemporada amb el Tottenham, abans que el gal·lès fitxés pel Real Madrid: “Bale és molt bo. És un jugador diferent. És un home de poques paraules i l'idioma també ens limitava una mica, però el seu tracte amb la gent del planter també era excel·lent. És un crac, però t'intentava integrar en l'equip”, diu. “Al final se l'ha emportat el Madrid i si Florentino ha pagat 100 milions d'euros és que els val.” Bones paraules per a Bale i bones paraules per al Tottenham: “És un club molt gran. És entre els cinc millors de la Premier i confio a tornar cap allà després de la cessió a l'Arouca. Aquest estiu vaig fer la pretemporada amb el primer equip, amb Villas-Boas, i el desig és tornar-hi”, explica.