La Masia no es discuteix
La formació a tots els nivells del planter del Barça està molt ben considerada per representants de clubs d'arreu del planeta que han competit en el MIC
Els enquestats desvinculen el model blaugrana de la sanció de la FIFA, i més d'un proposa estudiar una revisió de la normativa respecte als fitxatges dels estrangers menors d'edat
El MIC és un niu de jugadors de futbol de base. N'hi ha una concentració enorme, des d'alevins de futbol 7 fins a juvenils, i d'arreu del món. Res que no hagi passat cada any per setmana Santa a la Costa Brava, des que els organitzadors del torneig hi van aterrar, el 2002. Aquesta catorzena edició, però, és la primera després d'una decisió impactant del màxim organisme del futbol, la FIFA, que té efectes directes cap a la confecció de la primera plantilla –si no hi ha marxa enrere de la sanció anunciada de dos períodes sense poder fer fitxatges–, però que al cap i a la fi té l'origen en les contractacions al planter.
Uns quants responsables tècnics de clubs de l'Estat i d'altres de fora, enquestats per aquest diari, tenen opinions diverses respecte a la idoneïtat de la normativa de la FIFA i també respecte a la mesura o desmesura de la sanció. La discussió, però, s'acaba del tot a l'hora de valorar la Masia i el treball de formació que s'hi fa, en l'aspecte esportiu però també en tots els altres. “Un futbol base exemplar”, “un model que ha funcionat”, “un concepte de treball que dóna projecció al primer equip”, “un referent”, “un model per copiar-ne moltes coses” o “un mirall on reflectir-se que ha traspassat fronteres”. Són diferents maneres d'expressar una mateixa idea, que tenen tant al costat de casa (l'Espanyol), com una mica més enllà (el Vila-real, l'Elx, l'Athletic o el Màlaga). I molt més lluny, des del Paraguai (Libertad) fins a Austràlia (Adelaida).
La normativa
L'elogi del funcionament de la Masia no està renyit, ni de bon tros, amb considerar que s'ha de complir la normativa que la FIFA imposa respecte als fitxatges de jugadors estrangers menors d'edat. Ho tenen molt clar la majoria de responsables enquestats, i n'hi ha que troben bé que la regulació del màxim organisme mundial. “Se n'ha fet una extralimitació, gairebé com si es tractés de bestiar”, indica el coordinador del planter del Libertad paraguaià. Però no tothom està d'acord amb la normativa, i més d'un la canviaria. “Hi ha molts clubs que fitxen jugadors i els donen mitjans perquè puguin desenvolupar-se a tots els nivells”, explica Fran Navarro, entrenador del juvenil B de l'Espanyol. Manuel Ruano, tècnic del Màlaga juvenil, va una mica més enllà i demana rebaixar l'edat mínima per poder activar professionals: “És una pena no poder-los fer professionals fins als 16 anys. Seria bo poder-ho tenir més controlat.” El malagueny recorda amb un exemple –Brahim, la perla del seu planter, va fitxar pel Manchester City amb 14 anys després que el seu pare va acceptar una oferta de feina– una de les excepcions a què s'agafen molts clubs potents per evitar vulnerar la normativa.
Clubs en creixement
El potencial econòmic marca moltes diferències –“amb 13 milions de pressupost l'any, jo també faria moltes coses”, exposa amb enveja Manuel Ruano–, però en política de fitxatges, no hi ha tanta distància. Almenys com a manual teòric, la majoria tenen clar que primer han de mirar de controlar els jugadors de la seva zona, però tampoc es tanquen a anar més enllà. El Vila-real, que ha anat potenciant el planter, ha fitxat molt a l'Amèrica del Sud, amb inversions altes en jugadors encara adolescents. El Màlaga, amb José Manuel Casanova, també estén la xarxa arreu de l'Estat. L'Elx, amb més modèstia, intenta créixer en una zona amb força competència. Un cas a part, i ben conegut, és l'Athletic, poc preocupat per la normativa. “Com que no tenim aquest problema, no hi entrem”, diu Gonzalo Suances.
