Qui t'hau­ria dit, quan vas ater­rar a l'Espa­nyol, que amb el pas de les tem­po­ra­des et con­ver­ti­ries en el refe­rent que ets ara mateix. Qui t'havia de dir que, amb l'eti­queta pen­jada de ser un dels fit­xat­ges més cars de la història del club, això que­da­ria en un segon pla i que fins i tot els calés que en aquells moments es van pagar per tu, uns sis mili­ons d'euros, la majo­ria dels afi­ci­o­nats els aca­ba­rien tro­bant ben inver­tits.

Qui s'hau­ria ima­gi­nat que, en només qua­tre tem­po­ra­des i mitja, pas­sa­ries de ser un juga­dor xiu­lat i qüesti­o­nat pel teu ren­di­ment el pri­mer any a con­si­de­rar-te ara indis­cu­ti­ble i tot un símbol del club.

I és que a mesura que han anat pas­sant les tem­po­ra­des no només has enter­rat tots els dub­tes que podies haver gene­rat sinó que has aca­bat sent lloat i vene­rat per tots els afi­ci­o­nats.

Segu­ra­ment les con­di­ci­ons que ara exhi­bei­xes damunt del ter­reny de joc ja les tenies, però a l'Espa­nyol les has aca­bat d'explo­tar. Has demos­trat que no només ets un juga­dor capaç de fer gols sinó també de gene­rar joc per a la resta de l'equip. Un juga­dor dife­rent, d'aquells que no en sur­ten cada dia. Al club blanc-i-blau has tro­bat esta­bi­li­tat, con­fiança i també la pos­si­bi­li­tat de sen­tir-te impor­tant i un líder.

Ara, amb la decisió de no accep­tar una oferta del fut­bol xinès que mul­ti­pli­cava per cinc el que gua­nyes actu­al­ment, t'has aca­bat de posar els afi­ci­o­nats peri­qui­tos a la but­xaca. Dius que aquest no és moment d'aban­do­nar el vai­xell. Que aquí et tro­bes com a casa i feliç. I que després d'uns anys on els objec­tius i la il·lusió cos­ta­ven de tro­bar ara has de gau­dir del moment pel qual pas­seu. Pot­ser també perquè saps que tot i tenir 31 anys encara et queda corda per temps i que mar­xar al país asiàtic, amb tots els res­pec­tes, supo­sa­ria des­a­parèixer del mapa fut­bolístic.

En tot cas, deixa'm dir-te que, tot i que la decisió de no mar­xar diu molt de tu i de la teva impli­cació amb l'Espa­nyol, crec que molta gent també hau­ria entès que hagues­sis accep­tat una oferta com aquesta. Amb el teu gest, però, has demos­trat que els diners són impor­tants tot i que hi ha vega­des que no ho són tot. I que tro­bar-te bé en un lloc i sen­tir-te valo­rat pot arri­bar a ser tan valuós com una pro­posta econòmica que és més que atrac­tiva.