El rival
Carlos Vela
A tota Vela
En la seva tercera temporada a Sant Sebastià, el davanter mexicà és el gran referent de la Real Sociedad i, amb 26 anys i una llarga experiència, ha arribat a la plenitud futbolística
El seleccionador de Mèxic diu a L'Esportiu que Vela és candidat a jugar a l'equip que vulgui, fins i tot en un gran del futbol europeu
No és habitual que un futbolista de 26 anys acumuli deu temporades en la màxima competició fora del seu país. Aquest és el cas de Carlos Vela, davanter i estrella de la Real Sociedad, que, tot i la seva joventut, fa mitja vida que és damunt la gespa i lluny del seu Mèxic natal. Va venir al món l'1 de març de 1989, a Cancún, la capital de la turística Riviera Maya, de petit va començar a jugar en les categories inferiors de Ko Cha Wolis i s'hi va estar fins als 14 anys, quan el CD Guadalajara el va fitxar per fer-lo jugar amb el seu filial a Cancún. Sense debutar al primer equip de les cèlebres Chivas, va ser triat per participar en el mundial sub-17 del 2005, que es va disputar al Perú. Un torneig que va guanyar la selecció mexicana amb Vela com a màxim golejador (5 gols) i protagonista principal, al costat de Giovanni dos Santos. Aquell èxit el va posar en el punt de mira dels millors clubs europeus i el va fer signar, finalment, per l'Arsenal, amb només 16 anys, a raó de quatre milions d'euros en cinc temporades.
La normativa de la Premier League no li permetia, però, debutar fins al 2007, l'any en què seria major d'edat. Per això des de Londres el van enviar al Celta, on tampoc es va quedar, ja que l'excedència d'estrangers que hi va haver aquell estiu al club gallec el va fer anar a parar a la UD Salamanca. Al club castellà, en la segona divisió espanyola, va ser on, la temporada 2006/07, Vela va debutar com a professional jugant 32 partits i signant vuit gols. El curs següent l'Arsenal el va cedir a l'Osasuna per un període d'un any, amb opció a un segon, per tal que aconseguís la nacionalització. A Pamplona, Vela va jugar d'interior esquerre, 32 partits en total, i va marcar tres gols. Quan s'acabava la seva estada allà, el 22 de maig del 2008, va arribar el permís de treball que li calia per poder jugar a l'Arsenal i va haver de tornar a fer les maletes, aquesta vegada, per fi, per vestir la samarreta del club que l'havia portat a Europa.
A l'Arsenal, Carlos Vela va jugar entre el 2008 i el 2011, tot i que la darrera temporada va ser prestat durant mig any al West Bromwich Albion. Va compartir vestidor amb futbolistes com ara Van Persie, Cesc Fàbregas i Nasri, i va estar a les ordres d'Arsène Wenger, però no es pot dir que el seu pas pels gunners fos una experiència gaire reeixida. Les xifres ho diuen tot: 62 partits i 13 gols en dues temporades i mitja. Res a veure amb el que li va passar a Sant Sebastià, el seu següent destí, on després de gairebé quatre anys s'ha convertit en l'estrella indiscutible de l'equip. Va arribar com a cedit a la Real Sociedad l'estiu del 2011 i un any després va ser comprat pel club txuri-urdin per un període de quatre temporades. De moment, acumula 155 partits amb l'equip basc, en els quals ha signat 55 gols. L'últim, de gran bellesa, diumenge passat contra el Llevant, en transformar un tir lliure directe.
La visió del seu seleccionador
“És un futbolista diferent, que es mou molt bé per l'àrea i té un bon xut des de mitja distància. En els últims anys ha fet bones temporades, tot i que enguany ha estat lesionat. Serà un repte important per a ell enfrontar-se amb un equip com el Barça. Veig que se sent a gust a la Real Sociedad, content i tranquil. Per això pot expressar tot el seu futbol. Però si rep una bona oferta per a ell i per al club, podria emigrar a un altre equip.” Qui parla així és Miguel El Piojo Herrera, seleccionador de Mèxic i bon coneixedor de Carlos Vela, en una conversa amb aquest diari. El tècnic, que fa dues setmanes va visitar Europa per seguir de prop els internacionals mexicans, considera que el davanter de la Real té qualitat per jugar en un gran club europeu. “Depèn del que ell senti, però jo el veig candidat per jugar a l'equip que vulgui”, sosté. De fet, abans de començar aquesta temporada no van ser pocs els rumors que situaven Vela lluny de Sant Sebastià.
L'estiu passat també va ser protagonista per la seva absència en el mundial del Brasil, una cita que va descartar per coherència, després de tres anys de renúncia, per motius personals, a la seva selecció. “No tenia cap problema amb mi”, explica Miguel Herrera. “Jo vaig començar en la repesca mundialista i vaig parlar amb ell per portar-lo al Brasil, però tenia clar que no hi aniria. No volia prendre el lloc d'algú que havia jugat la fase de classificació”, afegeix. El 12 de novembre passat Vela va acceptar la trucada d'El Piojo Herrera i va tornar a jugar amb Mèxic. Va ser un retorn per la porta gran, signant dos dels tres gols amb què la selecció tricolor va derrotar Holanda (2-3) a Amsterdam. “És un jugador molt important per a nosaltres, ha fet molt bé les coses i ens fa falta”, reconeix el seleccionador mexicà.
