Política i esport
Samarretes compromeses
Els clubs de futbol que han aprofitat la seva samarreta per solidaritzar-se amb lluites de diversos pobles, des de Catalunya fins a Palestina, són diversos
L'arc de Sant Martí, símbol de l'alliberament sexual, s'ha fet popular en diversos equipaments malgrat l'homofòbia que continua regnant
Des dels mateixos orígens del futbol, nat a l'Anglaterra industrial de final del segle XIX, l'equipament dels practicants d'aquest esport, especialment la samarreta de color (o colors) que servia per distingir els integrants d'un mateix equip, ha estat un element identificatiu que ha assolit, en molts casos, caràcter comunitari.
Si bé molts clubs han triat els colors de la seva samarreta de manera casual, n'hi ha d'altres que amb la seva elecció han volgut manifestar la seva adhesió comunitària. Els exemples serien llargs, però per il·lustrar l'argument en citarem un parell, el Betis sevillà, que llueix a la seva samarreta els colors d'Andalusia, i el Celta de Vigo, que fa el mateix amb els de la bandera gallega.
Les samarretes i els seus colors han esdevingut elements clau en la identitat dels clubs de futbol fins al punt que lluir-los en determinades situacions ha estat sinònim de presa de posició política. Seria el cas, també entre molts d'altres, de vestir els colors verd i groc de la Joventut Esportiva de la Cabília, la popular JSK, que s'associa a la reivindicació de la identitat amazic en una Algèria que justament menysté l'aportació cultural berber.
Més enllà d'uns colors amb més o menys simbolisme, diversos clubs han volgut escenificar el seu compromís amb diverses causes justes traslladant el seu missatge a l'equipament que els seus jugadors vesteixen. Malgrat que la FIFA prohibeix expressament els missatges polítics a les samarretes (i que les federacions han multat reiteradament jugadors que, sota la samarreta del seu equip, han lluït missatges reivindicatius) són molts els clubs que
han incorporat al disseny de la seva samarreta elements que la fan compromesa amb la llibertat, la justícia i la dignitat. Comencem-ne el repàs a casa nostra, on el procés polític que viu el país no ha deixat el món del futbol indiferent i ha provocat que diversos clubs incorporin, com a mínim, l'estelada al seu equipament. Vegem, doncs, una revisió de les principals samarretes
compromeses:
1) Joventut Esportiva de Flix, per la llibertat de Catalunya
Poc després de la massiva manifestació de la Diada del 2012, en què més d'un milió de catalans va reivindicar la conversió de Catalunya en un nou estat d'Europa en la convocatòria de l'Assemblea Nacional Catalana, la Joventut Esportiva de Flix, club de tercera catalana, va manifestar la seva adhesió a la causa de la llibertat del país. I no ho va fer només de paraula, sinó que va decidir incorporar l'estelada a la seva samarreta i lluir al pit el logotip de l'Assemblea. Els de la Ribera d'Ebre es convertien així en el primer club que lluïa la bandera independentista de manera permanent en una competició oficial. El seu exemple va ser seguit per altres equips, també de diverses disciplines esportives, però per a la història quedarà que l'11 de novembre del 2012 la Joventut Esportiva va guanyar el seu partit contra l'Atlas tortosí amb la reivindicació de la independència de Catalunya estampada al pit.
2) Unió Esportiva Llagostera, amb l'estelada en la copa Catalunya
L'abril del 2013, per celebrar la seva primera participació en la final a quatre de la copa Catalunya, la Unió Esportiva Llagostera, que en la semifinal de la competició catalana s'enfrontava amb l'Espanyol, va decidir lluir a la seva samarreta una gran estelada amb els colors blaugrana del club. No era el primer cop que l'actual equip de la segona divisió estatal mostrava el seu compromís amb la causa de la llibertat de Catalunya. Després de la sentència del Tribunal Constitucional que retallava l'estatut, el 2010, la UE Llagostera va decidir lluir a la màniga de la samarreta el lema de la manifestació que contra la retallada estatutària va convocar Òmnium Cultural sota la consigna Som una nació, nosaltres decidim. Aquell mateix 2010, el club, aleshores a tercera divisió, va aprovar una samarreta amb l'estelada com la que posteriorment va adoptar la JE Flix. Això sí, els llagosterencs només la van utilitzar en els partits de copa Catalunya i en un emotiu partit amistós que va enfrontar la UE Llagostera amb l'Arenys de Munt per tal d'homenatjar els veïns de la localitat del Maresme per haver organitzat la primera consulta independentista del país.
3) CD Palestino, la Palestina històrica a l'esquena i al pit
Les reivindicacions nacionals a les samarretes no es limiten, però, al cas català. El Club Deportivo Palestino, un equip sorgit a partir de la diàspora palestina establerta a Xile i que llueix des de sempre els colors de Palestina tant a la samarreta com a l'escut, va decidir, el 2014, incorporar uns nous números identificatius dels seus jugadors. L'1 va ser substituït per un mapa de la Palestina històrica, és a dir, d'abans de la partició i la creació, el 1948, de l'estat d'Israel. Aquest fet va provocar la queixa formal de diverses organitzacions jueves que van provocar que l'organització de la lliga xilena en prohibís el seu ús al·legant que el número en forma de mapa excedia la mida permesa. La resposta del CD Palestino no es va fer esperar, i si bé va deixar d'utilitzar el mapa palestí en la numeració, va decidir incloure'l al pit, enmig dels colors de la bandera del seu país d'origen.
4) Corinthians Paulista, pel vot i per la democràcia
El Corinthians va protagonitzar una autèntica revolta en el món del futbol quan va instaurar, durant una naixent dècada dels vuitanta en què el Brasil vivia encara en plena dictadura militar, la famosa democràcia corinthiana. Entre les moltes decisions que va prendre el club durant aquella etapa hi va haver el fet de lluir missatges en favor de la democràcia a les samarretes, justament en una època en què els seus principals rivals en les competicions brasileres començaven a embrutar les seves amb propaganda comercial. Entre les consignes que a la samarreta del Corinthians es va poder llegir destaquen les reivindicacions d'eleccions lliures: “Diretas-já!” (‘Eleccions ja!'), “Eu quero votar para presidente” (‘Vull votar el president') i “Democracia Corinthiana”. Fidel a aquests principis, el club va lluir la consigna “Dia 15 vote” incitant així la població a votar en les primeres eleccions per elegir lliurement al governador de São Paulo.
5) Madureira Esporte Clube, rere els passos del Che
El Madureira EC és un modest equip de la tercera categoria del futbol brasiler que el 2013 va decidir presentar una samarreta d'allò més revolucionària. El nou equipament del club de la regió de Rio de Janeiro lluïa al pit la famosa fotografia del Che Guevara realitzada per Alberto Korda, una imatge que en la segona camiseta anava acompanyada d'una immensa bandera cubana. El club pretenia commemorar així el 50è aniversari de la seva gira per la Cuba castrista del 1963 durant la qual els seus jugadors es van trobar amb Ernesto Guevara. De fet, l'èxit de la samarreta va propiciar que l'any següent el Madureira fes un nou equipament amb la bandera xinesa que commemorava aquest cop la seva gira prohibida per la Xina maoista del 1964.
6) Rayo Vallecano, un club solidari amb totes les causes
El club de Vallecas va sorprendre tothom durant la presentació de les samarretes per a la present temporada. El segon equipament del Rayo és negre amb una franja amb els colors de l'arc de Sant Martí i llueix a la part posterior el missatge “Solidaritat”. El club vol així escenificar el seu suport als “herois anònims de la societat” recollint la seva solidaritat amb la lluita contra el càncer, per la integració dels discapacitats, per l'esperança, en defensa del medi ambient, contra el maltractament infantil, contra la violència de gènere i contra tota discriminació per orientació sexual. Els vallecans acompanyen aquesta samarreta amb una tercera dedicada completament a la lluita contra el càncer amb una franja rosa al bell mig del pit. Tota una declaració d'intencions que va ser, però, criticada per històriques penyes d'esquerres del club, com els Bukaneros, que la van considerar “hipòcrita i demagògica”.
7) Deportivo Guadalajara, un equip amb “orgull”
Amb una estètica similar a la del Rayo, el Deportivo Guadalajara també llueix la temporada 2015/16 una samarreta amb els colors de l'arc de Sant Martí com a símbol evident de rebuig a l'homofòbia i de reivindicació d'una sexualitat lliure, tot i que els castellanomanxecs ho fan en el seu primer equipament. De fet, el Guadalajara va presentar la seva nova samarreta en el marc dels actes de celebració del darrer Madrid Orgullo, la desfilada de l'orgull LGBT que se celebra cada any a la capital de l'Estat espanyol.
8) VfL Bochum, els pioners de l'arc de Sant Martí
Tant el Rayo com el Guadalajara s'emmirallen en el futbol alemany, en què són moltes les mesures preses pels clubs per combatre l'homofòbia existent en el món de l'esport. De fet, les noves samarretes dels dos clubs s'inspiren en la que el VfL Bochum va lluir entre el 1997 i el 1999 i que ja recollia els colors de l'arc de Sant Martí, un missatge inequívoc en favor del respecte a la llibertat
sexual.
9) Raja Club Athletic Casablanca, la samarreta prohibida de solidaritat amb Gaza
L'estiu del 2014, en plena agressió de l'exèrcit israelià contra Palestina, el Raja de Casablanca va anunciar que disputaria el partit amistós que l'havia d'enfrontar amb l'Espanyol lluint una samarreta amb la consigna “Tots amb Gaza”. Finalment, però, els marroquins no van poder sortir al terreny de joc amb la samarreta solidària a causa de la prohibició de la FIFA, que va recordar al club
de Casablanca el veto als “missatges polítics” fins i tot en partits amistosos. El que la FIFA no va poder evitar van ser els càntics constants dels aficionats en solidaritat amb Gaza
i l'exhibició massiva de banderes
palestines. Curiosa manera, per cert, la de la FIFA de promocionar
el futbol prohibint la solidaritat
amb un poble que era víctima de cruents bombardejos... Més enllà
de prohibicions, esperem que aquest petit mostrari serveixi per il·lustrar les samarretes compromeses existents en l'àmbit del futbol. Un fet que converteix aquella peça imprescindible per identificar els equips en un vehicle comunicatiu
en favor de la llibertat, la dignitat
i la justícia.