Internacional

Política i esport

Samarretes compromeses

Els clubs de futbol que han aprofitat la seva samarreta per solidaritzar-se amb lluites de diversos pobles, des de Catalunya fins a Palestina, són diversos

L'arc de Sant Martí, símbol de l'alliberament sexual, s'ha fet popular en diversos equipaments malgrat l'homofòbia que continua regnant

Des dels matei­xos orígens del fut­bol, nat a l'Angla­terra indus­trial de final del segle XIX, l'equi­pa­ment dels prac­ti­cants d'aquest esport, espe­ci­al­ment la samar­reta de color (o colors) que ser­via per dis­tin­gir els inte­grants d'un mateix equip, ha estat un ele­ment iden­ti­fi­ca­tiu que ha asso­lit, en molts casos, caràcter comu­ni­tari.

Si bé molts clubs han triat els colors de la seva samar­reta de manera casual, n'hi ha d'altres que amb la seva elecció han vol­gut mani­fes­tar la seva adhesió comu­nitària. Els exem­ples serien llargs, però per il·lus­trar l'argu­ment en cita­rem un parell, el Betis sevillà, que llu­eix a la seva samar­reta els colors d'Anda­lu­sia, i el Celta de Vigo, que fa el mateix amb els de la ban­dera gallega.

Les samar­re­tes i els seus colors han esde­vin­gut ele­ments clau en la iden­ti­tat dels clubs de fut­bol fins al punt que lluir-los en deter­mi­na­des situ­a­ci­ons ha estat sinònim de presa de posició política. Seria el cas, també entre molts d'altres, de ves­tir els colors verd i groc de la Joven­tut Espor­tiva de la Cabília, la popu­lar JSK, que s'asso­cia a la rei­vin­di­cació de la iden­ti­tat ama­zic en una Algèria que jus­ta­ment menysté l'apor­tació cul­tu­ral ber­ber.

Més enllà d'uns colors amb més o menys sim­bo­lisme, diver­sos clubs han vol­gut esce­ni­fi­car el seu com­promís amb diver­ses cau­ses jus­tes tras­lla­dant el seu mis­satge a l'equi­pa­ment que els seus juga­dors ves­tei­xen. Mal­grat que la FIFA pro­hi­beix expres­sa­ment els mis­sat­ges polítics a les samar­re­tes (i que les fede­ra­ci­ons han mul­tat rei­te­ra­da­ment juga­dors que, sota la samar­reta del seu equip, han lluït mis­sat­ges rei­vin­di­ca­tius) són molts els clubs que

han incor­po­rat al dis­seny de la seva samar­reta ele­ments que la fan com­pro­mesa amb la lli­ber­tat, la justícia i la dig­ni­tat. Comen­cem-ne el repàs a casa nos­tra, on el procés polític que viu el país no ha dei­xat el món del fut­bol indi­fe­rent i ha pro­vo­cat que diver­sos clubs incor­po­rin, com a mínim, l'este­lada al seu equi­pa­ment. Vegem, doncs, una revisió de les prin­ci­pals samar­re­tes
com­pro­me­ses:

1) Joven­tut Espor­tiva de Flix, per la lli­ber­tat de Cata­lu­nya

Poc després de la mas­siva mani­fes­tació de la Diada del 2012, en què més d'un milió de cata­lans va rei­vin­di­car la con­versió de Cata­lu­nya en un nou estat d'Europa en la con­vo­catòria de l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana, la Joven­tut Espor­tiva de Flix, club de ter­cera cata­lana, va mani­fes­tar la seva adhesió a la causa de la lli­ber­tat del país. I no ho va fer només de paraula, sinó que va deci­dir incor­po­rar l'este­lada a la seva samar­reta i lluir al pit el logo­tip de l'Assem­blea. Els de la Ribera d'Ebre es con­ver­tien així en el pri­mer club que lluïa la ban­dera inde­pen­den­tista de manera per­ma­nent en una com­pe­tició ofi­cial. El seu exem­ple va ser seguit per altres equips, també de diver­ses dis­ci­pli­nes espor­ti­ves, però per a la història que­darà que l'11 de novem­bre del 2012 la Joven­tut Espor­tiva va gua­nyar el seu par­tit con­tra l'Atlas tor­tosí amb la rei­vin­di­cació de la inde­pendència de Cata­lu­nya estam­pada al pit.

2) Unió Espor­tiva Lla­gos­tera, amb l'este­lada en la copa Cata­lu­nya

L'abril del 2013, per cele­brar la seva pri­mera par­ti­ci­pació en la final a qua­tre de la copa Cata­lu­nya, la Unió Espor­tiva Lla­gos­tera, que en la semi­fi­nal de la com­pe­tició cata­lana s'enfron­tava amb l'Espa­nyol, va deci­dir lluir a la seva samar­reta una gran este­lada amb els colors blau­grana del club. No era el pri­mer cop que l'actual equip de la segona divisió esta­tal mos­trava el seu com­promís amb la causa de la lli­ber­tat de Cata­lu­nya. Després de la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal que reta­llava l'esta­tut, el 2010, la UE Lla­gos­tera va deci­dir lluir a la màniga de la samar­reta el lema de la mani­fes­tació que con­tra la reta­llada esta­tutària va con­vo­car Òmnium Cul­tu­ral sota la con­signa Som una nació, nosal­tres deci­dim. Aquell mateix 2010, el club, ales­ho­res a ter­cera divisió, va apro­var una samar­reta amb l'este­lada com la que poste­ri­or­ment va adop­tar la JE Flix. Això sí, els lla­gos­te­rencs només la van uti­lit­zar en els par­tits de copa Cata­lu­nya i en un emo­tiu par­tit amistós que va enfron­tar la UE Lla­gos­tera amb l'Arenys de Munt per tal d'home­nat­jar els veïns de la loca­li­tat del Maresme per haver orga­nit­zat la pri­mera con­sulta inde­pen­den­tista del país.

3) CD Pales­tino, la Pales­tina històrica a l'esquena i al pit

Les rei­vin­di­ca­ci­ons naci­o­nals a les samar­re­tes no es limi­ten, però, al cas català. El Club Depor­tivo Pales­tino, un equip sor­git a par­tir de la diàspora pales­tina esta­blerta a Xile i que llu­eix des de sem­pre els colors de Pales­tina tant a la samar­reta com a l'escut, va deci­dir, el 2014, incor­po­rar uns nous números iden­ti­fi­ca­tius dels seus juga­dors. L'1 va ser subs­tituït per un mapa de la Pales­tina històrica, és a dir, d'abans de la par­tició i la cre­ació, el 1948, de l'estat d'Israel. Aquest fet va pro­vo­car la queixa for­mal de diver­ses orga­nit­za­ci­ons jue­ves que van pro­vo­car que l'orga­nit­zació de la lliga xilena en pro­hibís el seu ús al·legant que el número en forma de mapa exce­dia la mida per­mesa. La res­posta del CD Pales­tino no es va fer espe­rar, i si bé va dei­xar d'uti­lit­zar el mapa palestí en la nume­ració, va deci­dir incloure'l al pit, enmig dels colors de la ban­dera del seu país d'ori­gen.

4) Corint­hi­ans Pau­lista, pel vot i per la democràcia

El Corint­hi­ans va pro­ta­go­nit­zar una autèntica revolta en el món del fut­bol quan va ins­tau­rar, durant una nai­xent dècada dels vui­tanta en què el Bra­sil vivia encara en plena dic­ta­dura mili­tar, la famosa democràcia corint­hi­ana. Entre les mol­tes deci­si­ons que va pren­dre el club durant aque­lla etapa hi va haver el fet de lluir mis­sat­ges en favor de la democràcia a les samar­re­tes, jus­ta­ment en una època en què els seus prin­ci­pals rivals en les com­pe­ti­ci­ons bra­si­le­res començaven a embru­tar les seves amb pro­pa­ganda comer­cial. Entre les con­sig­nes que a la samar­reta del Corint­hi­ans es va poder lle­gir des­ta­quen les rei­vin­di­ca­ci­ons d'elec­ci­ons lliu­res: “Dire­tas-já!” (‘Elec­ci­ons ja!'), “Eu quero votar para pre­si­dente” (‘Vull votar el pre­si­dent') i “Demo­cra­cia Corint­hi­ana”. Fidel a aquests prin­ci­pis, el club va lluir la con­signa “Dia 15 vote” inci­tant així la població a votar en les pri­me­res elec­ci­ons per ele­gir lliu­re­ment al gover­na­dor de São Paulo.

5) Madu­reira Esporte Clube, rere els pas­sos del Che

El Madu­reira EC és un modest equip de la ter­cera cate­go­ria del fut­bol bra­si­ler que el 2013 va deci­dir pre­sen­tar una samar­reta d'allò més revo­lu­cionària. El nou equi­pa­ment del club de la regió de Rio de Janeiro lluïa al pit la famosa foto­gra­fia del Che Gue­vara rea­lit­zada per Alberto Korda, una imatge que en la segona cami­seta anava acom­pa­nyada d'una immensa ban­dera cubana. El club pre­te­nia com­me­mo­rar així el 50è ani­ver­sari de la seva gira per la Cuba cas­trista del 1963 durant la qual els seus juga­dors es van tro­bar amb Ernesto Gue­vara. De fet, l'èxit de la samar­reta va pro­pi­ciar que l'any següent el Madu­reira fes un nou equi­pa­ment amb la ban­dera xinesa que com­me­mo­rava aquest cop la seva gira pro­hi­bida per la Xina mao­ista del 1964.

6) Rayo Valle­cano, un club soli­dari amb totes les cau­ses

El club de Valle­cas va sor­pren­dre tot­hom durant la pre­sen­tació de les samar­re­tes per a la pre­sent tem­po­rada. El segon equi­pa­ment del Rayo és negre amb una franja amb els colors de l'arc de Sant Martí i llu­eix a la part poste­rior el mis­satge “Soli­da­ri­tat”. El club vol així esce­ni­fi­car el seu suport als “herois anònims de la soci­e­tat” reco­llint la seva soli­da­ri­tat amb la lluita con­tra el càncer, per la inte­gració dels dis­ca­pa­ci­tats, per l'espe­rança, en defensa del medi ambi­ent, con­tra el mal­trac­ta­ment infan­til, con­tra la violència de gènere i con­tra tota dis­cri­mi­nació per ori­en­tació sexual. Els valle­cans acom­pa­nyen aquesta samar­reta amb una ter­cera dedi­cada com­ple­ta­ment a la lluita con­tra el càncer amb una franja rosa al bell mig del pit. Tota una decla­ració d'inten­ci­ons que va ser, però, cri­ti­cada per històriques penyes d'esquer­res del club, com els Buka­ne­ros, que la van con­si­de­rar “hipòcrita i demagògica”.

7) Depor­tivo Gua­da­la­jara, un equip amb “orgull”

Amb una estètica simi­lar a la del Rayo, el Depor­tivo Gua­da­la­jara també llu­eix la tem­po­rada 2015/16 una samar­reta amb els colors de l'arc de Sant Martí com a símbol evi­dent de rebuig a l'homofòbia i de rei­vin­di­cació d'una sexu­a­li­tat lliure, tot i que els cas­te­lla­no­man­xecs ho fan en el seu pri­mer equi­pa­ment. De fet, el Gua­da­la­jara va pre­sen­tar la seva nova samar­reta en el marc dels actes de cele­bració del dar­rer Madrid Orgu­llo, la des­fi­lada de l'orgull LGBT que se cele­bra cada any a la capi­tal de l'Estat espa­nyol.

8) VfL Boc­hum, els pio­ners de l'arc de Sant Martí

Tant el Rayo com el Gua­da­la­jara s'emmi­ra­llen en el fut­bol ale­many, en què són mol­tes les mesu­res pre­ses pels clubs per com­ba­tre l'homofòbia exis­tent en el món de l'esport. De fet, les noves samar­re­tes dels dos clubs s'ins­pi­ren en la que el VfL Boc­hum va lluir entre el 1997 i el 1999 i que ja reco­llia els colors de l'arc de Sant Martí, un mis­satge inequívoc en favor del res­pecte a la lli­ber­tat
sexual.

9) Raja Club Ath­le­tic Casa­blanca, la samar­reta pro­hi­bida de soli­da­ri­tat amb Gaza

L'estiu del 2014, en plena agressió de l'exèrcit isra­elià con­tra Pales­tina, el Raja de Casa­blanca va anun­ciar que dis­pu­ta­ria el par­tit amistós que l'havia d'enfron­tar amb l'Espa­nyol lluint una samar­reta amb la con­signa “Tots amb Gaza”. Final­ment, però, els mar­ro­quins no van poder sor­tir al ter­reny de joc amb la samar­reta solidària a causa de la pro­hi­bició de la FIFA, que va recor­dar al club
de Casa­blanca el veto als “mis­sat­ges polítics” fins i tot en par­tits amis­to­sos. El que la FIFA no va poder evi­tar van ser els càntics cons­tants dels afi­ci­o­nats en soli­da­ri­tat amb Gaza
i l'exhi­bició mas­siva de ban­de­res
pales­ti­nes. Curi­osa manera, per cert, la de la FIFA de pro­mo­ci­o­nar
el fut­bol pro­hi­bint la soli­da­ri­tat
amb un poble que era víctima de cru­ents bom­bar­de­jos... Més enllà
de pro­hi­bi­ci­ons, espe­rem que aquest petit mos­trari ser­veixi per il·lus­trar les samar­re­tes com­pro­me­ses exis­tents en l'àmbit del fut­bol. Un fet que con­ver­teix aque­lla peça impres­cin­di­ble per iden­ti­fi­car els equips en un vehi­cle comu­ni­ca­tiu
en favor de la lli­ber­tat, la dig­ni­tat
i la justícia.

2012
JE Flix
poc després de la massiva manifestació de la Diada del 2012, en què més d'un milió de catalans van reivindicar la conversió de Catalunya en un nou estat d'Europa en la convocatòria de l'Assemblea Nacional Catalana, la Joventut Esportiva de Flix, club de la tercera catalana, va manifestar la seva adhesió a la causa de la llibertat del país.
2013
UE Llagostera
l'abril del 2013, per celebrar la seva primera participació en la final a quatre de la copa Catalunya, la Unió Esportiva Llagostera, que en la semifinal de la competició catalana del KO s'enfrontava amb l'Espanyol, va decidir lluir a la seva samarreta una gran estelada amb els colors blaugrana del club.
Colors
Les samarretes i els seus colors han esdevingut elements clau en la identitat dels clubs de futbol fins al punt que lluir-los en determinades situacions ha estat sinònim de presa de posició política.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.