“Vam posar un gra de sorra perquè l'Eibar sigui on és”

Va bé, real­ment. L'únic que ha can­viat és el fut­bol, perquè jo als matins tre­ba­llava en el negoci fami­liar, que era una car­nis­se­ria. Quan vaig dei­xar el fut­bol vaig seguir tre­ba­llant a la car­nis­se­ria, i encara hi tre­ba­llo.

Va ser un dels meus trets, sí. Vaig començar a jugar a ter­cera i la majo­ria estudiàvem o tre­ballàvem, i ens entrenàvem a les set de la tarda, com la majo­ria d'equips de ter­cera. Per sort, vam anar pujant i ens vam plan­tar a segona, que era fut­bol pro­fes­si­o­nal, però nosal­tres no ho érem. Per a mi el fut­bol era una via d'esca­pa­ment, una manera de des­con­nec­tar. Quedàvem uns quants de l'equip per anar en cotxe junts fins a Eibar, i aquesta estona, entre­nar-se, estar amb els com­panys i anar veient que l'equip anava pros­pe­rant... era mera­vellós. No vaig anar a entre­nar-me mai amb des­gana. Em lle­vava a les set del matí per tre­ba­llar i em cos­tava, però pen­sava que després anava a entre­nar-me i ja està, era una joia. Era com qui va a córrer després de la feina. Jugàvem, l'equip anava pros­pe­rant, guanyàvem uns diners, ho passàvem molt bé... Érem joves i el cos tirava.

I tant. Em vaig fer alguns talls a les mans i em van haver de posar punts, i és clar, sent por­ter era més difícil. Però m'embe­nava el dit i enda­vant. Recordo espe­ci­al­ment un par­tit con­tra Las Pal­mas en què por­tava el dit embe­nat perquè m'havia fet mal i em va cos­tar jugar, però són coses que pas­sen. D'altra banda, he tin­gut molta sort amb les lesi­ons, no he tin­gut mai cap lesió greu, i mira que tre­ba­llant a la car­nis­se­ria i fent tants quilòmetres entre el meu poble i Eibar en tenia números.

Sí, molta gent me'n parla. És d'aque­lles coses que, després de tants anys, la gent encara té mar­cada. I mira que quan el vaig mar­car no me'n vaig ado­nar. Vaig ser­vir en llarg, com sem­pre, van sal­tar diver­sos com­panys i va entrar. Jo pen­sava que l'havia tocat algú. De sobte tot­hom va venir a abraçar-me a mi i jo no ho ente­nia. “Que has mar­cat tu el gol”, em deien. El por­ter del Pon­te­ve­dra també era basc, Aran­gu­ren, i a ell li deuen recor­dar que va rebre el gol. És una anècdota dins un currículum ampli.

Sí, 19 tem­po­ra­des entre ter­cera divisió i segona. Vam estar set anys a ter­cera, aca­bant sem­pre pri­mer o segon, però després quèiem en els play-off. A la setena vam acon­se­guir pujar a segona B, i va ser una de les ges­tes. Quan l'Eibar va pujar a pri­mera va ser una bomba, però en aque­lla època pujar a segona B després de tants anys va ser espec­ta­cu­lar, una gesta impres­si­o­nant. I des de lla­vors, tot ha anat cap amunt. Ara juguem con­tra el Barça! Recordo que quan anàvem al Mini­es­tadi després, com a premi, ens quedàvem al Camp Nou a veure el Barça. I ara juga aquí! Tots vam apor­tar el nos­tre gra de sorra perquè l'Eibar sigui on és ara. I amb seri­o­si­tat, hon­ra­desa i bona feina ha arri­bat a pri­mera i fent un bon paper.

Recordo que quan nosal­tres vam pujar a segona, alguns posa­ven en dubte si podíem estar gaire temps a la cate­go­ria, i l'equip va aca­bar sent-hi 17 anys. I crec que quan va pujar a pri­mera també va pas­sar, però la gent de la direc­tiva és gent que va viure també la nos­tra època i van aga­far l'equip a segona B i han anat fent les coses com calia. Ara con­ti­nuen amb la mateixa filo­so­fia. És el ter­cer any a pri­mera, i sem­bla que poden ser-ne qua­tre, i anys econòmica­ment molt bons per al club, que s'està donant a conèixer. Estic molt orgullós, no només per estar a pri­mera, sinó per com s'està fent tot.

No crec que pugui ser un més. És el Barça, amb tot el que mou es nota en l'ambi­ent. A mi hi ha gent que em demana entra­des, gent de tot arreu. No és un par­tit més. El Barça mou molt més. Mal­grat l'hora i tot ple­gat, l'estadi estarà ple, és espe­cial. És un par­tit difícil, però preciós. Tot­hom em diu: “Coi, és que sem­pre gua­nya el Barça!” I jo els dic: “Sí, sí, però que l'any que ve torni a venir Messi a Ipu­rua.” Aquests par­tits són un premi per a tot­hom. Poder veure en directe fut­bo­lis­tes com els del Barça és màgic.

Ara hi ha dub­tes, però el Barça va gua­nyar la lliga la tem­po­rada pas­sada! I a Angla­terra hi ha equips que poden aspi­rar a la Cham­pi­ons; i el Madrid també, tot i que fa anys que va a remolc del Barça. El Barça és un equip molt bo, però cada vegada és més difícil gua­nyar. Jo al meu equip no li exi­geixo gua­nyar, sinó que m'ho faci pas­sar bé. Quan veig que cri­ti­quen els juga­dors del Barça penso què dirien si ens hagues­sin vist jugar a nosal­tres [riu], perquè el que sem­bla més dolent del Barça és un feno­men. Però si asso­ciem el fut­bol a gua­nyar, lla­vors, és clar, hi ha con­trovèrsia, perquè no sem­pre es pot gua­nyar tot. Però el Barça con­ti­nua amb la seva filo­so­fia, i els par­tits del Barça són nor­mal­ment bons par­tits, amb gols, opor­tu­ni­tats... I si a més tens l'ocasió de veure Ney­mar, Ini­esta, Messi, Piqué... Després, gua­nyar és una altra història. En els últims anys, ha gua­nyat tant, que a la mínima que no gua­nyen sem­bla que ja són el mateix, però és que els altres equips també bus­quen com fer-te pes­si­go­lles. Però a mi m'agrada veure jugar el Barça, i m'omple. Per als que ens ha cos­tat sem­pre fer tres pas­sa­des segui­des, veure el Barça ens sem­bla mera­vellós.

Tot ha can­viat molt. Jo no vaig tenir mai repre­sen­tant. En els últims anys em van tru­car alguns equips, però jo ja tenia la meva vida feta aquí i no vaig voler mar­xar. Però ara des de petits ja tenen repre­sen­tant que van bus­cant el millor per a ells. En el meu cas van coin­ci­dir molts fac­tors, i a més, espor­ti­va­ment, l'Eibar va com­plir tot el que podia somiar en el món del fut­bol. Per a nosal­tres, cada any que ens man­teníem a segona divisió era com gua­nyar la Cham­pi­ons. Era el zenit, t'omplia. Alguns van apro­fi­tar la situ­ació i van mar­xar, però la majo­ria ens vam que­dar perquè teníem la nos­tra feina aquí.

Crec que sí, que el que s'han donat mútua­ment, tant Messi al Barça com el Barça a Messi, ha de tenir un final idíl·lic. El vaig veure jugar amb 15-16 anys con­tra la Real Soci­e­dad juve­nil i no aixe­cava un pam de terra, era més cabell que fut­bo­lista, però et mera­ve­llava. Les per­so­nes, també en el fut­bol d'avui dia, tenen el seu cor i crec que Messi ha d'aca­bar al Barça. Seria fantàstic que acabés de la millor manera pos­si­ble els anys que li que­den, que són uns quants, al Barça. I sobre­tot que acabi bé, que últi­ma­ment no passa. Quan sigui, però que acabi bé. Per al fut­bol seria molt bonic. Perquè encara que no siguis del Barça, és increïble veure'l. Només amb dos con­trols i un mig gol ja val la pena. És un reclam mun­dial i l'Eibar té la sort que juga­dors com ell o Cris­ti­ano Ronaldo facin que aquesta lliga es vegi arreu del món, i per això li han tocat uns bons mili­ons per la tele­visió. “Són diners cai­guts del cel”, diuen els direc­tius de l'Eibar. I això és perquè hi és Messi. I per això crec que mereix aca­bar com un senyor, com el que ha estat fins ara, i que el Barça es porti amb ell com s'ha de por­tar. Perquè és bo per al fut­bol, per a la imatge, per als més joves.