Els viatges de Nujeen

D’Alep a Colònia i de Colònia a Bar­ce­lona, amb la pri­mera parada al Camp Nou. Així s’ha com­plert El somni de Nujeen. És el títol del mini­do­cu­men­tal que relata la història d’un viatge, “el millor” de la seva vida, com reco­neix la mateixa pro­ta­go­nista, Nujeen Mus­tafá, i que ahir es va pre­sen­tar a l’audi­tori 1899 per donar el tret de sor­tida a la cam­pa­nya de Nadal 2017 del Barça.

Fa poc més de dos anys, aquesta noia kurda, que ara ja en té 18 i que és una de les mili­ons de vícti­mes de la guerra de Síria obli­ga­des a fugir de casa seva, pujava a una llanxa per empren­dre un camí que la va por­tar a recórrer gai­rebé 5.000 quilòmetres. El destí, Ale­ma­nya. Entre­mig, tota una odis­sea plena d’entre­bancs que per a molts ha aca­bat de la pit­jor manera, i que en el cas de la Nujeen, tenia la difi­cul­tat afe­gida de la paràlisi cere­bral que li impe­deix cami­nar. La seva ger­mana, Nas­rine, va ser l’encar­re­gada d’empènyer la seva cadira de rodes al llarg de mig Europa i gai­rebé una desena de fron­te­res, amb l’objec­tiu d’empren­dre una nova vida al país teutó, al cos­tat de dos ger­mans més.

Allu­nyada dels seus pares, que es van haver de que­dar a mig camí, a Tur­quia, la Nujeen va tre­pit­jar per pri­mer cop l’escola a Ale­ma­nya, ja que a Alep vivia en un cinquè pis sense ascen­sor i li era impos­si­ble anar a classe amb nor­ma­li­tat. Va ser a través de la tele­visió, sobre­tot, i d’inter­net, on va apren­dre, entre mol­tes altres coses, un anglès més que nota­ble que la va aju­dar, a ella i als seus, en el llarg camí emprès des de Síria. La seva història, que va fer la volta al món, es narra amb detall en el lli­bre Nujeen, escrit per ella mateixa i la peri­o­dista Chris­tina Lamb, que també va col·labo­rar en l’auto­bi­o­gra­fia Jo soc la Malala. A les pàgines del lli­bre, Nujeen no amaga la seva passió pel Barça, que li ve des que tenia 5 anys, tipa de sen­tir la seva ger­mana gran, afi­ci­o­nada de l’etern rival. També comenta que la seva gran il·lusió era poder conèixer Leo Messi, un somni que encara que li semblés difícil, ha pogut com­plir.

A través de la Fun­dació Barça, com­pro­mesa fer­ma­ment amb el drama dels refu­gi­ats –ha posat en marxa ini­ci­a­ti­ves per a refu­gi­ats de bra­cet d’orga­nit­za­ci­ons com ACNUR, Open Arms i Creu Roja, i també pro­gra­mes sobre el ter­reny a Grècia, el Líban i Itàlia–, s’ha fet rea­li­tat. “Què hi fa aquí l’auto­car del Barça?”, va pre­gun­tar la Neu­jeen quan el va veure aparèixer per casa seva, conduït pel Manu, el xòfer del pri­mer equip. Poc espe­rava que hi havia de pujar per lle­gir un mis­satge de Gerard Piqué, que la con­vi­dava a viat­jar a Bar­ce­lona per veure en directe el par­tit con­tra el Celta i conèixer de prop la plan­ti­lla blau­grana. Començava lla­vors un viatge, un altre, de prop de 18 hores i 1.360 quilòmetres, que va ser­vir també per començar una bonica amis­tat amb el Manu, un d’aquells molts tre­ba­lla­dors anònims que repre­sen­ten els valors del club.

A la seva arri­bada a la Ciu­tat Com­tal, la Nujeen volia anar direc­ta­ment al Camp Nou, on la va rebre el pre­si­dent, Josep Maria Bar­to­meu, amb qui hi va haver un inter­canvi de pre­sents: ella el va obse­quiar amb el seu lli­bre i ell, amb la seva insígnia per­so­nal del club. No va poder cele­brar una victòria con­tra el con­junt gallec, però un cop l’àrbi­tre va xiu­lar el final del matx, va arri­bar la tan desit­jada hora de conèixer Piqué i Ter Ste­gen, dos dels juga­dors que han par­ti­ci­pat direc­ta­ment en aquesta història ino­bli­da­ble. L’endemà va poder salu­dar més cracs: Ini­esta, Luis Suárez, Raki­tic i, és clar, Messi. Tot ple­gat, ho va recor­dar ahir, emo­ci­o­nada pel que va viure fa uns dies, a més de des­criure’s a ella mateixa: “La Nujeen Mus­tafá és una noia nor­mal que somia com qual­se­vol altra. És una fan enorme del Barça que ha pas­sat per coses molt difícils a la vida i que no es creu que sigui aquí.” Tam­poc oblida el sex­tet del 2009 ni el tri­plet del 2015, en què va viure “els dies més feliços” de la seva vida, a més de des­ta­car, con­vençuda, que “el Barça és més que un club perquè ajuda a com­plir els som­nis”.