El tauler electoral
Les eleccions a la presidència del FC Barcelona no estan previstes fins al 2021, però ja se sap qui són alguns dels aspirants a succeir Josep Maria Bartomeu
Cardoner parteix amb avantatge en la continuista i el gran rival s’espera que sigui Víctor Font
Si no hi ha un avançament electoral que Josep Maria Bartomeu ja ha descartat cada vegada que ha tingut ocasió de fer-ho, les eleccions a la presidència del Barça no seran fins al 2021. Encara queden dos anys perquè els socis siguin cridats a les urnes per escollir un nou president i una nova junta directiva, però els moviments a l’entorn del club barcelonista ja fa temps que han començat. I no són pocs. La llotja del Camp Nou continua conservant un atractiu especial malgrat els problemes judicials que han afectat els últims presidents i les crítiques que comporta presidir l’entitat esportiva més rellevant de Catalunya i una de les del món sencer. Però tot i això, continua havent-hi socis disposats a invertir temps, diners i sacrificis personals per tal de dirigir el club del seu cor, amb sentiments però tenint en compte també que el Barça ara ja és un gegant semblant a una multinacional que factura 1.000 milions d’euros anuals i que té milions de seguidors repartits arreu del món. Com va afirmar un soci en l’última assemblea de compromissaris, en el si del club ja es respira ambient electoral. No s’hi podrà presentar Josep Maria Bartomeu, així que les opcions estan obertes.
El candidat continuista
Al marge de Jordi Cardoner, també s’ha especulat que podrien sorgir alguns altres candidats d’entre l’actual directiva, fins i tot algun que pugui entrar en aquests últims anys de mandat a proposta de Josep Maria Bartomeu. Des de dins, Xavier Vilajoana, directiu responsable del futbol de base, no se n’amaga, malgrat mantenir un discurs prudent, i també la directiva Maria Teixidor apareix en les travesses, tot i que en unes declaracions recents ha negat que aquest sigui el seu objectiu immediat. No es pot descartar, però, que Bartomeu faci entrar en la directiva en el seu últim any una persona de fora i que seria l’escollida d’entre els continuistes. Aquest nom podria ser el de Jordi Roche, expresident de la Federació Catalana de Futbol. Ja es va especular amb la seva entrada en el consell directiu durant l’etapa de Sandro Rosell.
Laporta no es descarta
El gran rival, Víctor Font
Els vells coneguts
En la mateixa situació es troba l’incombustible Agustí Benedito, sempre amb la il·lusió de presidir algun dia el Barça. En les eleccions del 2010 va donar la sorpresa quedant en segon lloc, darrere de Sandro Rosell, i el 2015 va quedar tercer. Va impulsar una moció de censura el 2017 contra la junta directiva de Josep Maria Bartomeu, però no va prosperar en no aconseguir les signatures necessàries.
Toni Freixa també té el suport de l’empresari del món de la comunicació Santi Salvat. En les eleccions del 2015 va donar suport a Joan Laporta. A final de novembre es va constituir el primer think tank del Barça, una informació que va revelar aquest diari en exclusiva. La plataforma, de nom El Senyor Ramon, no té aspiracions electorals com a grup, però algun dels seus membres no descarten fer el pas a títol individual si ho consideren oportú i es veuen capaços de fer-se un espai entre la massa social del Barça. No són un grup d’oposició, sinó que volen posar al servei del club i de qualsevol junta directiva les bones idees que puguin sorgir del seu laboratori.
També s’ha especulat que vol presentar-se a les properes eleccions el que va ser president de Foment del Treball i de la CEOE Joan Rosell. Alliberat de la tasca de dirigir els empresaris espanyols, tindria temps per bastir una candidatura amb altres empresaris. Caldrà veure amb el pas del temps si finalment decideix fer el pas. I és clar, caldrà veure si en els propers mesos continuen apareixent altres possibles candidats, perquè ja se sap que el FC Barcelona és un club viu i amb una massa social molt activa.