Sis victòries consecutives. Si ens cenyim als resultats i observem simplement la foto fixa, es pot afirmar que la situació del FC Barcelona en la lliga i en la Champions és immillorable. És líder de la competició estatal amb 19 punts, un més que el Real Madrid i 3 més que l’Atlético, teòricament els seus dos grans rivals pel títol, i a Europa també encapçala el seu grup amb 7 punts, després de l’empat contra el Borussia Dortmund i les victòries contra l’Inter de Milà i l’Slavia de Praga. A més a més, en la lliga l’equip s’ha sabut sobreposar a un mal inici de joc i resultats i ha anat escalant posicions fins arribar a dalt de tot en l’última jornada, després de vèncer a Eibar i que els de Zidane perdessin a Mallorca.

En l’escala de prioritats dels barcelonistes, els més resultadistes estaran satisfets perquè només en tindran prou amb mirar les dues classificacions; els que valoren tant el fons com la forma, és a dir, tant l’objectiu com la manera d’arribar-hi, poden estar satisfets a mitges, i els que prioritzen el joc als resultats veuran un gran marge de millora en l’equip de Valverde. Ara bé, qualsevol dels tres prototips definits no poden negar que la situació no és tan idíl·lica com sembla i que hi ha alguns motius per preocupar-se pensant en el llarg termini. Sí, el Barça és lider en la lliga i la Champions, però són dos lideratges amb dubtes.

De fet, en la competició estatal el Barça s’ha vist afavorit per la irregularitat dels seus principals oponents. L’Atlético de Madrid va començar molt fort guanyant els tres primers partits, però s’ha anat desinflant a mesura que passaven les jornades, i després de nou jornades acumula quatre victòries, quatre empats i una derrota. El Madrid, per la seva banda, va sumar la primera derrota a Mallorca, però ja acumula tres empats i cinc victòries. Els de Valverde són líders perquè han guanyat sis partits i perquè en una lliga de tres punts els empats no tenen gaire valor. Van empatar a Pamplona contra l’Osasuna però ja acumulen dues derrotes –Athletic i Granada–. L’equip ja fa tres partits consecutius que no encaixa gols, però ja n’ha rebut un total de deu. Tot i que el més preocupant és que no va saber trobar respostes contra equips impetuosos i que et porten al límit físic com l’Athletic i el Granada en la lliga o el Borussia Dortmund i l’Slavia en la Champions.

En la màxima competició continental, el Barça no ha perdut cap partit, però les sensacions que ha transmès no inviten a l’optimisme. Es va salvar d’un pèl a Dortmund, on Ter Stegen va ser clau aturant un penal i diversos xuts de Reus; va poder remuntar després que l’Inter els passés per sobre en el primer temps, i contra l’Slavia de Praga van acabar demanant l’hora tancats a l’àrea i rebutjant pilotes. I Ter Stegen es va tornar a convertir en un dels grans protagonistes de l’equip amb les seves aturades. L’Slavia va rematar, centrar i córrer (115,2 quilòmetres per 100,4) més que el Barça. Sense que sigui un indicador definitori, sí que és cert que en la Champions la majoria de rivals acaben amb més quilòmetres recorreguts que els blaugrana. Córrer més no significa que acabis guanyant –el partit contra l’Slavia n’és un exemple– però contra equips de més pes sí que és un risc. Lluny del Camp Nou el Barça va tornar a oferir una imatge molt preocupant, i és un avís molt seriós pel que pot acabar passant si no s’hi posa remei. Les nits contra el Juventus, el PSG, el Roma o el Liverpool es podrien repetir. De fet, en una entrevista en una revista al seu país, Ter Stegen ha reconegut que no s’atreveix a assegurar que no pugui tornar a passar.

Els jugadors, però, són conscients que han de millorar. Al marge de l’autocrítica del porter alemany, només calia veure les seves cares quan van deixar la gespa de Praga. Saben que s’han de corregir coses per no repetir errors del passat. La crítica ha de ser interna, i és positiu fer-la ara que la situació és privilegiada.