Leo Messi ha madurat. En una entrevista a TyC, el crac blaugrana explica que ha après que s’ha de dosificar per arribar en el millor moment als mesos en què el Barça es juga els títols. El capità blaugrana, però, deixa molt clar que no li agrada que el canviïn i que si ha de descansar prefereix fer-ho sortint des de la banqueta en la segona part. “No m’agrada que em substitueixin, prefereixo sortir des de la banqueta i jugar menys que sortir. Ho dic perquè molts partits es defineixen al final o trobes més rivals perquè els rivals estan més cansats. Prefereixo entrar a disfrutar del partit que marxar i perdre’m el millor”, diu el crac de Rosario, que, com ha dit en altres entrevistes en les últimes setmanes, vol continuar de blaugrana, acabar la seva carrera en el Barça i quedar-se a viure a Barcelona amb la seva família, tenint pràcticament descartada la vella idea de jugar un dia en el futbol argentí amb Newell’s. “Ho vaig pensar de jove, però ara tinc tres fills i visc en una ciutat que m’ho ha donat tot. Aquí, a Barcelona, estic tranquil. Puc donar un gran futur als meus fills i pensem molt més en ells que en el meu desig d’acabar la meva carrera en el futbol argentí. Thiago ja és gran, té els seus amics aquí i quan li dic que marxem, no li agrada gens. Estem un mes a l’Argentina i ja vol tornar amb els seus amics. De Barcelona no vull marxar, no tinc la intenció de moure’m d’aquí. Tinc el desig de jugar a Newell’s o en el futbol argentí, però no sé si serà possible perquè abans que el meu desig hi ha la meva família.”

En la mateixa entrevista, Messi no dubta a citar el nom de Ronaldinho com el jugador amb qui més s’ha entès, sense oblidar un dels seus millors socis en el Barça tant dins com fora del camp. “Ronaldinho em va apadrinar, em va fer sentir còmode. Dins del camp m’encantava, el buscava sempre, però vam jugar poc temps junts. M’hauria agradat jugar molt més temps amb ell. Amb Luis Suárez fa cinc anys que juguem junts. Amb el temps et coneixes més i juguem de memòria.”

El davanter blaugrana, tot i haver guanyat ja sis vegades la Bota d’Or, continua pensant que no és un golejador i que és més un generador de joc. “Segueixo pensant que no soc un golejador típic. M’agrada més venir des de darrere, estar en contacte amb la pilota, crear. També m’agrada arribar i fer gols, però no visc del gol. M’agrada estar en contacte sempre amb la pilota. Si no ho estic, marxo del partit.”